Diari de terradets, de Toni Ibañez
Us convido a tastar aquest dietari d'un blocaire insigne.
És tan feliç que no necessita escriure. Escolta els grills i les granotes i, quan el vent s'esvalota, l'hipnòtic balandreig del fullatge dels roures. El penjoll de petxines fa gatzara. El penell és una bruixa de ferro amb l'escombra entre les cames. Una casa de fusta per fora i per dins. Aquest matí ha penjat la bústia nova amb el seu nom escrit amb tinta negra. Des de la terrassa pot albirar set pobles: Moror, Estorm, Cellers, Guàrdia de Noguera, Santa Engràcia, Talarn i Llimiana. La lluna, sibil·lina, s'amaga rere el Montsec de Rúbies. Li ha costat déu i ajuda arribar fins aquí, tota la vida. Sent que ha trobat el seu lloc i que podria quedar-s'hi per sempre, si sempre no fos una paraula grandiloqüent i ridícula.
Cuando lo leí,tuve ante mis ojos uno de los cuadros más impresionantes de los que suele pintar con palabras nuestro querido amigo Toni. El asunto es que a estas cosas uno se acostumbra , más que eso,está pendiente de que llegue más...
ResponEliminaEl comentario anterior (Anónimo) es de Isabel H. T.
ResponEliminaGràcies, Jesús! Ens llegim.
ResponElimina