la desfinestra

La vida et xiuxiueja a l'orella, i de vegades te l'estira. Uns cops et crida des de l'altra punta de carrer, i d'altres t'espera discreta rere una cantonada.
Un dia d'aquest estiu, passejant per Sant Jaume d'Enveja, em vaig trobar aquesta finestra, desballestada, a punt de caure, intentant amagar, sense èxit, les runes del que fou una casa. Algú hi deixà un ram de flors, n'ignoro els motius. Intentar esbrinar-los fóra un treball titànic i, segurament, innecessari.
Jugo a imaginar-me les emocions ocultes. Em limito a sentir.