L'espill, de Jaume Roig

L'espill, de Jaume Roig
Editorial Barcino, 2014
Sinopsi

L’Espill de Jaume Roig és un dels clàssics de la literatura catalana del segle XV. Escrit entre 1455 i 1462 en tetrasíl•labs apariats, l’obra, que segueix la tradició romànica de la narrativa en vers, conté una llarga diatriba contra el gènere femení a partir del relat de les experiències del narrador en primera persona amb les dones. El poema, que consta de més de setze mil versos, s’estructura en quatre parts o llibres i està encapçalat per una consulta inicial i un prefaci en què el narrador exposa una sèrie de principis ètics. Cadascuna de les parts del llibre es correspon amb una etapa vital del protagonista: infantesa, vida matrimonial, aparició de Salomó, i vida retirada. Al primer llibre el narrador explica els seus primers anys de vida, en què mena una vida atzarosa al llarg de la qual viu tot de situacions realistes i grotesques, en què les dones manifesten les més baixes passions. El segon llibre se centra en els successius fracassos matrimonials del protagonista, primer amb una falsa donzella, després amb una vídua i finalment amb una novícia. El tercer llibre reconta com el rei Salomó se li apareix en somnis i aconsegueix dissuadir-lo de tornar-se a casar amb una forta invectiva contra les dones; Salomó només salva la Mare de Déu. Finalment, al quart llibre, més breu que els anteriors, el protagonista explica la vida que mena, allunyat de les dones; el narrador només estalvia la Mare de Déu i Isabel Pellisser, esposa de l’autor ja morta, de la condemna general. Tant per estructura com per desenvolupament, l’Espill es pot considerar una veritable novel•la, però segueix la tradició de les noves rimades en vers del segle XII. Alguns fins i tot l’han volgut veure com a precedent de la novel•la picaresca. I és que és precisament el realisme que traspuen els episodis i l’estil planer i viu el que fan d’aquest extens poema misògin, editat en aquesta col•lecció per Francesc Almela, una de les obres cabdals del segle d’or de la literatura medieval