El noi del costat del padrí, a Tarragona

11 de novembre. Armat de contes, sorpreses, paper i bolígraf, pujo al tren en direcció a Tarragona, cap a la llibreria de la Rambla. Tinc una hora per badar, per obrir la ment a les sensacions del viatge. Aprofitaré per posar fil a un encàrrec eròtic en forma de nanocontes. En arribar a Salou em truca Jesús Fusté que, amable, s'ofereix a passar-me a buscar en cotxe i em deixa a la porta mateix de la llibreria. Vanitós, fotografio l'aparador on em saluden les mans d'El noi del costat del padrí. Al fons, cadires col·locades, l'emblemàtic sofà que apareix a totes les fotos. Tot preparat per a la presentació, però no, una mica trapella, m'he entossudit en no fer presentacions, i l'acte es ven com si juguem  a escriure contes, o alguna cosa així. Un eufemisme? Un enguany? Un intent  de no fer sempre el mateix.

I van arribant amics de lletres, la gran riquesa de la meva vida literària. N'hi ha de vells, com ara Jesús Fusté, Xulio Ricardo Trigo o Coia Valls; de recents, com Montse Farrés, Josep Lleixà o Albada Algelés, de nous de trinca, com l'Àngels Moreno. També seguidors de les xarxes socials, que fa molts anys que em donen una gran empenta amb la seva presència virtual i física. Durant l'acte parlo de ficció o realitat, de mon fill i Gerard Vergés, de personatges creats i de carn i ossos, llegeixo contes, explico anècdotes, convido a imaginar històries, a viure emocions a través de les paraules o d'un anunci classificat, inventem, xalem.

Després, un moment per al vi dolç i les avellanes, per a les dedicatòries, perquè m'expliquin emotives històries que superen en escreix qualsevol ficció.

Però he de tornar al tren, a casa. M'acompanyen vora l'estació i el passeig és una tertúlia suau vora la nit.  M'agrada trepitjar aquesta ciutat que estimo i on he estimat. 

Fotos i tuits de Xulio Ricardo Trigo, David Serra i Raquel Estrada.

La propera cita literària, a La casa del llibre, del passeig de Gràcia de Barcelona, el 18 de novembre a les 19 hores.