La cinquena planta,
de Manuel Baixauli
Sinopsi
Una setmana després
d’haver enllestit un llibre titulat L’home
manuscrit, Manuel Baixauli va sentir els
primers símptomes d’una malaltia que el va deixar, en pocs dies, completament
paralitzat, talment una pedra. Una pedra amb tota la capacitat de pensar i de
sentir. Al cap de sis llarguíssimes setmanes, va començar a recuperar la
mobilitat i, més endavant, l’autonomia. Durant el procés de rehabilitació,
Baixauli va conèixer els singulars personatges que poblaven el sanatori i es va
obsessionar amb l'última, inaccessible, cinquena planta.
Comentari
Enigmàtica, onírica, real, profunda, introspectiva, reflexiva... colossal. Un llibre que no es pot explicar, s'ha de viure. Un llibre sobre el record i l'oblit, sobre els desitjos i les necessitats. Una novel·la que confirma Manuel Baixauli com un dels meus preferits, com un dels autors a qui espero, que em dóna material sensible i intel·lectual que em sorprèn, que em corprèn, que m'estimula. I, a més, en aquest cas, amb un parell de referències al vi del Montsant.
Per saber més us convido a llegir comentaris als següents enllaços:
Sons de xaloc; Núvol.
I us en llegeixo un fragment, com acostumo a fer al meu blog De lector a escriptor:
Enigmàtica, onírica, real, profunda, introspectiva, reflexiva... colossal. Un llibre que no es pot explicar, s'ha de viure. Un llibre sobre el record i l'oblit, sobre els desitjos i les necessitats. Una novel·la que confirma Manuel Baixauli com un dels meus preferits, com un dels autors a qui espero, que em dóna material sensible i intel·lectual que em sorprèn, que em corprèn, que m'estimula. I, a més, en aquest cas, amb un parell de referències al vi del Montsant.
Per saber més us convido a llegir comentaris als següents enllaços:
Sons de xaloc; Núvol.
I us en llegeixo un fragment, com acostumo a fer al meu blog De lector a escriptor:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada