Terres i vents, de Conxita Jiménez

Amb Terres i vents, Conxita Jiménez ha guanyat el Premi Serret de Literatura Rural, en l'àmbit de la poesia. El Premi, com ella mateixa m'ha confessat, és un premi que li anava a mida, un premi al qual no es podia resistir a participar, perquè aquesta poetessa tortosina, resident a Tarragona, té la natura coma principal fons d'inspiració. Així ja va ser al seu llibre La cruïlla, versat en forma d'haikús i tanques, o a Flor de sal, ambientat en el paisatge líquid del delta.
Ara, amb Terres i vent, la terra, sòlida, té més protagonisme.
Havent llegit el llibre per preparar l'entrevista que properament podreu veure a Canal 21, em vaig adonar de seguida de la omnipresència de la terra, acompanyada de múltiples adjectius. I també del vent, i de l'aigua; però sobretot, la terra. Enamorat de les paraules, també m'agraden les matemàtiques i els números, i vaig voler jugar a comptar paraules; aquest és el resultat:

Terres i vents: terra 23; vent 10; camins 6; camp 6, aigua 3, riu 2

Flor de sal: terra 9; vent 3; aigua 12

Com podeu veure, la preeminència de la terra en aquest últim llibre és notòria. 

Conxita descriu molt bé el paisatge en els seus versos, i els carrega d'emocions, i ens el fa estimar; primer i imprescindible pas per atenir-ne cura.

Us deixo un dels poemes com a tast: