A la cantonada de davant de casa, fa un parell
d’anys (o més, que els temps passa volant), s’hi ha posat una floristeria;
Flors Mònica. L’aparador crida l’atenció, adornat amb flors, plantes i altres
elements decoratius. I des de dins, la vista és esplèndida, amb el riu i
l’església del Roser de decorat.
Els últims anys m’ha agafat la dèria de fer
activitats literàries en llocs poc habituals, com ara la fàbrica de xocolatesCREO, que va tenir molt d’èxit, o en algun bar i restaurant, i de seguida
m’imagino llegint contes enmig de les flors i d’aquest espectacular aparador.
Quan proposo fer activitats un tant estranyes, les
reaccions són diverses, i si detecto un mínim dubte, ja sé que la cosa no
funcionarà; no cal insistir gaire. Però
no ha estat el cas, i ja em tens preparat per llegir contes a Flors Mònica. Per
a l’ocasió, he cregut adient fer una selecció de contes amb l’amor com a
protagonista, però de seguida m’adono que quasi tots són de desamor.
És dissabte al migdia, d’una de les setmanes més
fredes dels últims anys; però avui fa sol. Col·loco els meus llibres
estratègicament entre les flors i els testos, i faig fotos. Mentre espero si ve
algú a escoltar els meus contes, prenc notes per a altres projectes literaris.
Però ja hi ha dues dones que han vingut per a
escoltar els meus contes. Una té pressa, i l’altra espera a unes amigues, així
que vaig llegint els meus relats breus, mentre unes dones arriben i unes altres
se’n van. Alguna clienta que no sabia de què anava la cosa, s’hi afegeix. Es
tracta d’una lectura íntima, amb el públic quasi a tocar. Escolten atentes, i
quan acabo exclamen ohs de pena, i alguna em diu, mig en broma, que sóc dolent,
perquè a l’última paraula, “inútilment”, he fet que el conte no acabi bé. Una
altra, posada dins la història, s’emociona.
Una experiència que afegir al meu catàleg, l’aroma
de les flors i alguna nova lectora; bona collita per a un dissabte d’hivern.
LLegir -contes, poesia, el que sigui- en un entorn diferent de l'habitual (llibreries, biblioteques, escoles, sales d'actes…) afegeix un valor nou a allò que es llegeix alhora que deslocalitza la cultura. I això és una manera de fer-la arribar a més gent.
ResponEliminaA Vilafranca ho van fer molts anys amb la Kinzena poetika (he sentit recitar poemes en els llocs més inversemblants).
En el teu cas, a més, potser et podràs emportar alguna flor com a regal, no?
Salut Josep M!