el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
19 de març 2015
pare
Malgrat la seva rotunda absència, notar dins
del cor el recolzament del teu pare, saber la seva innegociable fe en tu, tenir
el seu exemple com a guia davant dels dubtes i incerteses de la vida.
La sort de tenir un pare. Em recorda una frase de Camus a les notes finals de la seva novel·la inacabada El primer hombre (encara que ell tracta la seva absència, ja que el seu pare va morir quan ell només tenia un any): "A los cuarenta años reconoce que necesita alguien que le señale el camino y lo repruebe o lo elogie: un padre. La autoridad y no el poder."
La sort de tenir un pare. Em recorda una frase de Camus a les notes finals de la seva novel·la inacabada El primer hombre (encara que ell tracta la seva absència, ja que el seu pare va morir quan ell només tenia un any):
ResponElimina"A los cuarenta años reconoce que necesita alguien que le señale el camino y lo repruebe o lo elogie: un padre. La autoridad y no el poder."