.jpg)
Els homes de la terra i el mar, de Sebastià Juan Arbó
Quan Sebastià Juan
Arbó va irrompre en el món literari dels anys trenta amb novel·les com L'inútil
combat, Terres de l'Ebrei Camins de nit, l'impacte
va ser immediat i fort. Arbó va ser convertir-se en "el petit
Dostoievski" i en "l'escriptor de l'Ebre", dos termes que diuen
molt de la seva essència, que reuneix una empremta fatalista de ressons russos
que prefiguren l'existencialisme amb la creació d'un mite poderós a partir del
món peculiar i desconegut del Delta de l'Ebre. Un cop complerts els seixanta
anys, Arbó gira de nou la mirada cap a l'Ebre i escriu, amb una vivacitat del
tot nova, unes memòries d'infantesa titulades Els homes de la terra i
el mar, publicat en castellà el 1961, on retrata un paisatge i un estil de
vida desapareguts. Sens dubte, la publicació d'aquest Arbó suposarà una
autèntica revelació literària per als lectors catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada