el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
15 de maig 2015
Per a Relats conjunts
Mentre espera, assegut, que arribi el desig, se li gelen les cames. I la tarda cau. .
Per als Relats conjunts d'aquest mes
Als paisatges nòrdics, com el de la imatge, el cel sembla que estigui molt proper a les persones. La imatge de "I la tarda cau" s'escau perfectament. No és d'estranyar la por que tenien els gals de l'Astèrix de què el cel els pogués caure al damunt!
La persistència li donarà ales.
ResponEliminaAls paisatges nòrdics, com el de la imatge, el cel sembla que estigui molt proper a les persones. La imatge de "I la tarda cau" s'escau perfectament. No és d'estranyar la por que tenien els gals de l'Astèrix de què el cel els pogués caure al damunt!
ResponEliminaCau i el deixa ben apagat
ResponEliminamentre no li caigui a sobre, la tarda! poesia i solitud!
ResponEliminaLa nit pot dur-nos molts desitjos a través dels somnis...
ResponEliminaSort que té on seure per l'espera, l'inconvenient és que ja se li gelen les cames i el temps passa i passa ...
ResponElimina