Nanocontes i poemes de regal

De vegades, tinc idees. Sovint crec que massa, i no arribo a posar-les totes en pràctica. Algunes són bones; altres, dolentes, però crec que l'important és continuar il·lusionant-se.
L'última d'aquestes idees ( de fet, la penúltima) ha estat oferir de regal poemes del meu darrer llibre La pluja ha vessat milions de núvols abans, i també nanocontes. Els he posat en petites capses de paper, i les aniré deixant en llocs diversos perquè la gent els vagi agafant un a un. He començat per tres llocs: la Pastisseria Pallarès, la botiga Arts i papers, i la Biblioteca Marcel·lí Domingo.
Si una cosa tenen de bo les idees, és que sempre arriben acompanyades de més idees. Quan em disposava a agafar folis en blanc per fer les capses de paper, he vist al meu armari un plecs de papers per a reciclar: es tracta dels esborranys de contes de llibres ja publicats. I què millor per desar aquests nanocontes i poemes de regal, que les paraules dels meus propis contes?
Ja tinc ganes de saber les reaccions de la gent en agafar-los.