París

Fa una estona corria un vent lleuger entre els arbres, jugant i fent xiular les rames més altes; però ara ja ha parat. El silenci sols es trenca per les fulles seques recent caigudes, que tremolen i cruixen al seu pas, acompanyant-lo aquest matí ple de núvols. Ningú més no passeja pels Jardins de Luxemburg, i només algunes estàtues i unes quantes flors marcides observen el seu pas. Una fina pluja comença a caure sobre París i les gotes, que li refresquen el rostre, el fan sentir menys sol. Cansat d’una nit massa llarga, seu en un banc una estona, però no gaire temps, perquè la mica de fresca que fa se li enganxa al cos com una llosa.

Sense saber per què, camina per la vora del Sena. Enmig dos núvols que s’obren, el sol comença a sortir per damunt de l'Ille de la Cité, i els perfils de Notre-Dame es dibuixen perfectes. Pel riu, baixa un bateaumouche ple de turistes armats amb càmeres, trencant amb un clic la màgia del silenci, i enamorats que s’abracen fort, com volent retenir el moment. Com li agradaria estar al seu costat i, agafats de la mà, passejar lentament mirant l'horitzó de París, mentre cau la fina pluja i un tendre raig de llum es reflexa en els seus llavis. Però només pot pensar quant l'enyora, en el forta que torna la solitud.

Cau la pluja sobre SaintGermain-des-Prés, sobre els tendals dels cafès, que a poc a poc obren les portes al món que per davant mateix passa. I cau també sobre el seu pas perdut i lent, ensopegant de tant en tant amb un desconegut que gairebé el trepitja. Només porta un parell d’euros a la butxaca; potser prendrà un cafè amb llet, on trobar la mica d'escalfor que l'ajudi a seguir.