Ahir vaig viure un emotiu acte a la Biblioteca de Tortosa. Amb l'excusa de la publicació del poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans, enlloc de la típica presentació, he volgut fer un repàs dels meus 10 primers llibres, amb la lectura d'un conte, poema o fragment de cadascun d'ells, acompanyat de la guitarra d'Albino Tena.
Havia escollit els fragments de forma que representessin una mica el conjunt del meu estil: poemes, contes breus, nanocontes, dietarisme...
Amb tot aquest temps que porto al món de la literatura, li he de donar gràcies per la riquesa d'emocions que m'ha regalat, i ahir en fou un exemple. La vida travessa els límits de les pàgines, i quan veus que tu mateix t'emociones en llegir, i que aquesta emoció s'encomana, no té preu. A més, la col·leció d'amics i còmplices de lletres que acumulo continua creixent.
Avui érem pocs, però m'han ofert molt caliu. En llegir un fragment amb el meu poble de protagonista, els costers, les avellanes... he recordat mon pare i no he pogut evitar el plor, i he vist com el Francesc March, a primera fila, que el va conèixer, també s'emocionava. Llavors Manel Ollé ha llegit al meu lloc el fragment, i la Sílvia Panisello m'ha ofert un mocador, i he seguit.
Emocions, vida, literatura... tot fusionat enmig de mostres d'amistat, que també m'ha ofert un cop més Irene Prades, la directora de la Biblioteca, i tot harmonitzat per la guitarra de l'Albino, generosa, suau, com un mar de fons que t'acarona.
I érem pocs, però una persona ha vingut des de l'Ametlla per a escoltar-me (mitja hora d'anar i mitja de tornar!), i aquesta mena de coses te les emportes al llit quan vas a dormir, i tanques els ulls, i et sents feliç.
Amb els anys, cada cop m'emociono més fàcilment, però viure amb emoció cada moment és com viure dues vegades. GRÀCIES. THANKS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada