Diables

El Correfoc és un dels plats forts de les Festes de la Cinta de Tortosa. Tot i el meu antic pànic a tota mena de petards i altres andròmines que esclaten, el correfoc sempre m’ha seduït: l’ancestral so dels timbals, l’emoció, la llum, el color..

Al nostre fill també li va. Primer se’l mirava de lluny, i cada any ens hi anem aproximant una mica més. Sé que ell, molt més decidit i agosarat, s’hi acabarà ficant al mig, això si no es converteix en el principal dels diables.

Ara ens trobem als límits, al costat de l’última de la colla que sortia, els Set Cervells de Jesús. Encara demana pujar al meu braç (encara el puc sostenir; no gaire), encara s’hi aproxima agafat de la mà de sa mare. No li importa el fum que avança cap als ulls, ni el so que rebenta la plaça. Sota la seva caputxa de roba se sent segur.

Me’l miro, i sé que es toparà amb molts diables a la vida, i que tindrà prou cor per vènce’ls.

Fins que calgui, l'agafarem de la mà.