Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres, de Mònica Batet

Neu,óssos blancs i alguns homes més valents que els altres, de Mònica Batet

Editorial Meteora, 2015

Sinopsi

Una noia jove és deixada a casa de l’avi patern perquè els seus pares han de fugir per raons polítiques d’un país àrtic que pateix un fenomen climatològic anomenat la Gran Nevada. El destí dels pares fugitius és París.

Amb el temps, la noia anirà entenent aquella fugida precipitada i la vinculació del seu pare amb «No Pensem Com Vosaltres», un moviment polític i literari que alimenta la resistència al règim dictatorial i el pensament de les generacions noves.

Aquella noia jove, delerosa de viatjar a París per reunir-se amb els seus pares, descobrirà tot un seguit d’atrocitats en el seu país àrtic i tindrà un únic consol per a la seva ànima: la gesta memorable dels exploradors Roald Amundsen i Robert Falcon Scott, la valentia dels quals serà el seu refugi durant la Gran Nevada de l’opressió.

Comentari

Amb aquest tercer llibre de l’autora que llegeixo, després de L’habitació grisa i No et miris el Riu, la situo ja entre el meu dream team personal d’escriptors catalans actuals. I se’m fa difícil transcriure l’estranya emoció que em desperten els seus llibres, l’atmosfera que hi crea, la manera com m’hipnotitza des de la primera pàgina i com m’agafa de la mà sense poder predir en cap moment fins on em portarà; simplement em deixo sorprendre pel camí. Aquest llibre se situa en un país enigmàtic, que no ens desvetlla, tot i que ens podem fer una idea, com al llibre anterior, però és que el lloc on transcorre la història no és rellevant, el que importa són els personatge. Sí que importa, però, el clima, el fred, la neu, la sensació de desemparament que ens transmet la protagonista.

L’autora també aporta petites dosis de (exagerant) cert surrealisme molt subtil, perquè la història de vegades ens inquieta, ens remou. Mentre la llegia, he anat a buscar una enciclopèdia temàtica que tenia de petit on parla en un article sobre l’aventura d’Amundsen i Scottt, i ho recordava perquè també em va fascinar llavors, com em fascinen els llibres de Mònica Batet.

Aquesta novel·la ens parla també del poder de la literatura, dels llibres, de les paraules, de l’arma de doble fulla que pot ser la imaginació, de les difícils relacions personals.