Les veus i la boira, de Vicent Usó

Les veus i la boira, de Vicent Usó

Bromera Edicions, 2015

Premi Alfons el Magnànim de Narrativa

El periodista Bernat Sequeral no imaginava que trobaria la mort per indagar per què el taüt de la mare era buit. Per això, vint anys després, la vídua s’oposa rotundament a la idea que el seu fill Mateu reprenga aquella investigació fatídica.

Però Mateu Sequeral ja ha pres la decisió. Per a desxifrar l’enigma que el pare va deixar pendent, el jove s’endinsa en un perillós entramat d’històries d’amor, assassinats, secrets familiars, contrabandistes, estraperlistes i especuladors urbanístics. La Mallorca del boom turístic, els Pirineus francesos, la Peníscola dels anys 40-50... són alguns dels escenaris de la recerca. Però el veritable cor de la narració són les illes Columbretes. Cau de pirates, llar de faroners i pàtria de contrabandistes, aquest paratge natural únic contagia el seu encís a la novel·la.  

A través de Les veus i la boira, Premi Alfons el Magnànim València de Narrativa, Vicent Usó recorre els darrers setanta anys del segle xx a partir d’algunes veus –més o menys sinceres– que en van ser protagonistes.