El nostre fill té de
vegades els llavis una mica secs i es posa crema abans de dormir. Ahir, quan
vaig a explicar-li un conte com cada dia em diu : m'esperava a posar-me la
crema per a poder-te fer un bessito.
29 de febrer 2016
28 de febrer 2016
Antologia de les Rondalles Valencianes d'Enric Valor
S'acaba de publicar l'Antologia de les Rondalles
Valencianes d'Enric
Valor que ha preparat l'escriptor i professor Ivan Carbonell. Amb la
introducció "El valor incalculable d’Enric Valor" que fa un breu
repàs a la biografia de l'homenot, així com a la importància de les Rondalles
Valencianes que va arreplegar i literaturitzar.
L’edició de les Rondalles Valencianes
que Enric Valor va fer i és publicada en Edicions del Bullent és distribuïda en
vuit volums, que ja són una manera d’antologar pel propi autor.
L'antologia que ha fet Ivan Carbonell,
a més de donar al lector una visió de conjunt del Mestre i de l'obra amb la
qualitat literària que el caracteritza, ha consistit a triar cinc rondalles que
donen una mostra de la capacitat narrativa d’Enric Valor i el tresor que suposa
l’edició íntegra de les rondalles.
És un tast de les rondalles que el que
pretén és despertar l’interès per empassar-se-les totes, volum rere volum, per
endinsar-se completament en el món de la fantasia popular valenciana. Un viatge
a la fantasia valoriana sense garantia de retorn al món real. Com a resultat
trobem les següents rondalles: El patge Saguntí. L'envejós
d'Alcalà, La mestra i el manyà, Les animetes i Nabet.
27 de febrer 2016
Connexions, d’Elizabeth Stewart
Connexions, d’Elizabeth Stewart
Editorial Cruïlla, 2015
Aquesta és la història de tres noies que són
diferents, tenen vides diferents i problemes radicalment diferents. Però que estan connectades.
26 de febrer 2016
Amb contes musicats a Campredó
Divendres passat vaig acudir com a escriptor del trimestre a la Biblioteca de Campredó, convidat per Emigdi Subirats, i acompanyat per Albino Tena i la seva guitarra. De fet, van titular l'acte com "Albino interpreta Tibau".
Per a aquest acte vaig escollir un conte, poema o fragment de cadascun dels meus deus llibres, als quals Albino acompanyà d'una peça del seu repertori. He dit mil vegades com m'agrada llegir en públic acompanyat d'un guitarrista. Al final, Albino, molt professional, em confessà que aquell dia no havia estat excessivament fi. Sí, mooolt professional, perquè jo em vaig sentir a la glòria al seu costat, la seva guitarra em feia sentir màgic.
De propina, i per primera vegada, vaig llegir un dels contes del proper llibre No és la derrota, sinó el vent.
I ara em queda esperar al proper divendres 4 de març, per tornar a la Biblioteca de Campredó, i gaudir de la trobada amb el seu club de lectura i comentar El noi del costat del padrí.
De tot això se'n diu viure del "cuento", o que el "cuento" et doni vida.
Parlant de literatura rural
El proper mes de març el tindré ben ple d'activitats.
Ahir es va donar a
conèixer una on participaré, en motiu del I Fòrum de Literatura Rural, a
Ulldecona. Es tracta d’una jornada cultural que tindrà lloc el proper 15 de
març sota l’impuls del projecte Terra de Cruïlla amb la col·laboració de
l’Ajuntament d’Ulldecona, la Fundació Carulla i Òmnium Cultural Terres de
l’Ebre. L’objectiu es posar en valor la literatura rural, els seus escriptors i
la seva contribució a la literatura catalana, així com el paper que
històricament han tingut els territoris de cruïlla en la literatura. Les
principals activitats de la jornada seran una lectura i interpretació entre
oliveres mil·lenàries amb escolars, i una taula rodona sobre la literatura al
món rural a càrrec dels escriptors Pep Coll, Mercè Ibarz, Joan Todó i Jesús
Maria Tibau (un servidor), i moderada per Jordi Llavina.
Ja us explicaré com ha anat.
Més informació en aquests enllaços.
25 de febrer 2016
No és la derrota, sinó el vent: portada i blog
El meu nou llibre, el recull de contes No és la derrota, sinó el vent, ja es troba a impremta, i a finals de març ja estarà al carrer.
No puc esperar a mostrar-vos la portada, i a crear un blog per a informar i recollir totes les notícies i comentaris al voltant del llibre.
Us agrada?
23 de febrer 2016
No és la derrota, sinó el vent; primera entrevista
En poques setmanes arribarà a les llibreries, i espero que als instituts, el meu nou llibre NO ÉS LA DERROTA, SINÓ EL VENT.
Laura Coscollano em fa la primera entrevista per a La Calamanda, que podeu llegir en aquest enllaç.
Laura Coscollano em fa la primera entrevista per a La Calamanda, que podeu llegir en aquest enllaç.
21 de febrer 2016
Lladres, de Joan Todó
Lladres, de Joan Todó
Labreu Edicions, 2015
Arriba un moment que ens cau la bena
dels ulls. Ens adonem que l’emperador anava nu i a més era un lladre.Però
aquesta revelació deixa a l’ombra altres mitges veritats. Al voltant hi ha més
farsants. I correm el perill d’anar-ho oblidant tot i recular fins a la casella
inicial. La literatura pot contribuir a la gran confusió, però també ens pot
ajudar a revisar alguns plantejaments i esmolar la mirada.
En aquest recull de contes, Joan Todó,
artesà tenaç i narrador versàtil, furga en els replecs de la nostra consciència
i en la memòria dels darrers anys, per mostrar-nos el revers del que hem
viscut. Ens parla de lladres professionals o d’estar per casa, de grans i
petits enganys; però també de l’autoengany que fem servir per anar tirant, la
crossa indispensable per als qui malden per evadir-se d’una realitat tediosa,
dolorosa o abjecta.
Amb una prosa plena de matisos, retrata una indignació que no s’acaba, el desig
sempre insatisfet de ser lluny d’aquí i la ràbia d’un món que es perd. La seva
mirada escrutadora i irònica qüestiona les percepcions en què basem els nostres
relats i identitats, amb un modèlic desplegament d’energia literària.
20 de febrer 2016
L'aventura dels Vallbona al Far West, de Roberto Santiago
L'aventura dels Vallbona al Far West, de Roberto Santiago
Il•lustracions, Lorenzo Diaz, Enrique
Editorial Cruïlla, 2015
Els Vallbona, una família ben caòtica, viatjarà per un forat negre per viure una aventura esbojarrada al vell Far West! Tot va començar un dia normal i corrent. Havíem anat a comprar unes bicis, el meu pare, els meus dos germans, la meva veïna Carme, la seva filla, i jo. Érem al mig del pàrquing, dalt de les bicis, quan de sobte va passar. Un espetec al cel, una blancor enlluernadora, un llamp que cau, i de cop... Érem tots a Black Rock, ben bé al remot Far West. L'aventura acabava de començar.
Piano a cuatro manos, de Conxa Rodríguez Vives; presentació a Tortosa
Sinopsi
La novel·la parteix d’una fotografia reproduïda
al seu interior. La imatge mostra dos pianos en la sala de la residència del general Ramon Cabrera, en el bucòlic Wentworth, comtat de Surrey (Anglaterra), on va transcórrer el seu exili polític.
Qui tocava els pianos i què
passava al seu voltant? Personatges i esdeveniments històrics i documentats fosos amb d’altres
d’imaginaris i inexistents. Mentre dues dones fan sonar la música, Cabrera, capficat, es passeja per la geografia de la guerra civil
espanyola (1833-1840). De Tortosa a Morella i a les portes de Madrid passant
per Andalusia i Navarra. El passat, del qual no aconsegueix desfer-se’n, el persegueix. El seu trànsit
del carlisme al liberalisme sorprendrà a
tothom.
.
La novel·la d'aquesta autora de Morella serà presentada per Josep Sánchez Cervelló a l'Aula Didàctica del Museu de Tortosa, el 26 de febrer, a les 19 h. juntament amb una conferència sobre L'afusellament de Maria Griñó, mare del General Cabrera, a càrrec de Josep M. Llasat.
19 de febrer 2016
17 de febrer 2016
L'Any Manuel Pérez Bonfill a Tens un racó dalt del món
Amb l'excusa del seu 90è aniversari se celebra el merescut Any Manuel Pérez Bonfill. Per parlar-ne vindran al programa Lluís Martín Santos i Emigdi Subirats.
Intentarem resumir la polièdrica vida d'aquest humanista tortosí des de diverses vessants: com a professor de l'Institut de Tortosa, com a apassionat i engrescador teatral, com a escriptor...
També comentarem les següents novetats literàties: No mataràs, de Víctor Labrado; Gegants de gel, de Joan Benesiu; Dimonis de la riera encesa, Enric Anyó; Vull conèixer: Miquel Martí i Pol, de Pep Molist i Ignasi Blanch.
Intentarem resumir la polièdrica vida d'aquest humanista tortosí des de diverses vessants: com a professor de l'Institut de Tortosa, com a apassionat i engrescador teatral, com a escriptor...
També comentarem les següents novetats literàties: No mataràs, de Víctor Labrado; Gegants de gel, de Joan Benesiu; Dimonis de la riera encesa, Enric Anyó; Vull conèixer: Miquel Martí i Pol, de Pep Molist i Ignasi Blanch.
A la secció de Microliteratura i art, una obra de Zoraida de Torres Burgos
El programa es podrà veure en directe els dimecres 17 i 24 de febrer a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21.
16 de febrer 2016
Invisible el món, si em clous els ulls. Silenci de colors, no de mans.
.
Inspirat en una imatge de Oscar Keys.
15 de febrer 2016
Sal de la vida
Fred? Neu? Sucre en pols de la vida, les espurnes que em salten vora la teva llum.
.
Inspirat en una imatge de Greg Rakozy.
14 de febrer 2016
Albino Tena interpreta Tibau, a Campredó
El proper divendres 19 de febrer, a les 20.00, tinc una nova cita literària per xalar de valent.
Serà ala Biblioteca de Campredó, convidat per l'amic Emigdi Subirats, en motiu dels mesos que em dediquen al seu Club de lectura.
En aquest acte llegiré una selecció de 10 fragments dels meus 10 primers llibres, com ja vam fer fa uns mesos a la Biblioteca de Tortosa, amb un possible avanç del meu proper llibre, en primícia mundial.
M'acompanyarà a la guitarra el músic, i ja amic, Albino Tena. Divendres passat vam estar assajant a casa seva la música que posarà a cada fragment, i vam compartir moments molt emotius, que segur que sabrem transmetre divendres vinent a Campredó.
Abans de l'assaig, al vespre, ja estava molt cansat de tota la setmana i d'undia especialment intens, però a mesura que anava llegint els relats amb el so de la seva música de fons, m'anava relaxant, i recuperava totes les forces i il·lusions.
I és que la màgia és possible, en dono fe.
Amb moltes ganes que arribi divendres.
13 de febrer 2016
Amb dits de molsa, d’Alfons Cama
Amb dits de molsa, d’Alfons
Cama
Editorial Gregal, 2015
El cos flotant d’un home sense vida a les aigües del moll de Tarragona, l’arribada d’una immigrant peruana a l’aeroport de Barajas i la primera classe de ioga d’una noia de bon veure. Vet aquí l’inici desconcertant d’aquesta novel·la.La crisi, els paradisos fiscals, l’especulació urbanística, el món de la droga i la impunitat són elements destacats de l’obra que aniran empenyent els seus protagonistes per camins atzarosos, imprevisibles.
En aquest context, Roxana, filla del Llac de l’Inca, compartirà amb els lectors la força de la seva passió, els sofriments que l’acompanyen i el neguit de l’enyorança. El contrapunt a la Roxana ens ve de la mà de l’Ignasi Torres, un constructor immobiliari fet a si mateix, divorciat, home contradictori, incapaç de trobar l’estabilitat amorosa.
Racons, edificis, carrers, places i barris de la ciutat de Tarragona; el Carmel barceloní; el Priorat vinícola; la Lima fosca del pisco sour o el llac sagrat de l’altiplà andí són alguns dels indrets per on transiten els personatges.
12 de febrer 2016
Vacances d'escriptor
Fa unes setmanes que, abocat a altres projectes vitals, m'he pres unes vacances d'escriptor. Ja anteriorment m'he passat períodes més o menys llargs sense escriure, però no d'una forma conscient, com ara, amb voluntat d'obrir un parèntesi que, de ben segur, no serà llarg.
I ho faig amb tranquil·litat, perquè tinc al calaix una desena de llibres pendents de publicar, i sense remordiments de perdre el temps, perquè, probablement, el que faig ara és aprofitar-lo més que mai.
A més, en el fons, un mai deixa de ser escriptor, 24 hores al dia, independentment que teclegi moltes, poques o cap paraula a l'ordinador. Viure és un pas imprescindible per a escriure.
11 de febrer 2016
La pluja ha vesat milions de núvols abans, a a l'Institut Fòrum 2004
Regals que m’arriben
de tant en tant, aquest cop de la mà del company escri`ptor i mestre ebrenc,
Agustí Clua, que m’inofrma de l’activitat que han dut a terme a l'Institut
Fòrum 2004, de Sant Adrià de Besòs, al barri de la Mina , en motiu del seu desè
aniversari, el passat 5 de febrer.
Desè aniversari de
l'edifici de. Era l'acte de cloenda d'un seguit d'activitats celebrades el 5 de
febrer.
S’han fet lectures de
Federico García Lorca, Marià Manent, Juan Larrea, Màrius Sempere, i d’un
servidor.
En aquest vídeo, Agustí
Clua llegeix poemes del meu poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans.
Juan Diego Fidalgo, al piano, i José Miguel Pérez, al clarinet, interpreten Close cover, de Wim Mertens.
09 de febrer 2016
Presó
L'any 2014 vaig participar a la proposta del blog Palabra obligada, escrivint un microconte titulat Presó, que podeu llegir en aquest enllaç, en catal'a i traduït al castellà.
Ara m'he emportat la sorpresa que han fet un senzill curtmetratge basat en aquest conte, però que reflexa perfectament la idea del text.
Ara m'he emportat la sorpresa que han fet un senzill curtmetratge basat en aquest conte, però que reflexa perfectament la idea del text.
08 de febrer 2016
desdefinicions
indipendent. Que és
lliure de prendre les seves decisions, però només dins la reserva.
07 de febrer 2016
Con quien paces, de Víctor Canicio
Editorial Montflorit, 2015
Víctor Canicio ens acaba de regalar les seves memòries, que sense dubte no ens deixaran indiferents. Autor d'una extensa i original obra, Víctor ha viscut i viu a cavall de La Ràpita i Heidelberg. Els seus llibres són difícils de definir, i la seva persona és dels que et marquen: sempre lúcid, intel·ligent, divertit, irònic, sarcàstic,,, i profund.
Amb ell vaig compartir la primera presentació del meu primer llibre, cap allà l'any 2001, i des de llavors ens uneixen complicitats i estima, i el plaer de jugar amb les paraules
06 de febrer 2016
Els ritmes del delta de l'Ebre, de Núria Ibáñez
Els ritmes del delta de l'Ebre, de Núria
Ibáñez
Onada Edicions, 2015
Sinopsi
Bàrbara
i Jaume ens apropen a les tradicions i els racons bonics dels pobles de la
comarca del Montsià. Amb només deu anys, ens ensenyaran l’important que és
cuidar dels tresors que té la nostra cultura (tradicions, paisatges, parlar
propi…). El seu missatge per a tots vosaltres és que amb respecte tot dura més,
amb amor res és impossible i amb amics tot és més divertit.
En
aquesta aventura Bàrbara i Jaume descobreixen la màgia del delta de l’Ebre
aprenent una miqueta del passat, del present i del futur d’aquest lloc tan
important. Descobreixen que el riu Ebre, la música i els camps d’arròs són font
de vida i que res seria igual si no existissen. La clau perquè no es perda res
d’això és el respecte de l’home cap a la natura i les tradicions. Voleu seguir
els seus ritmes amb nosaltres?
05 de febrer 2016
qüestió de temps
Fa uns dies un banc
em va enviar informació sobre hipoteques que ni tan sols vaig llegir. Però es
veu que hi havia una errada d’anys, i ara l’han rectificada de seguida, no
sigui que m’ho prengui al peu de la lletra, i, sobretot, ho fan amb sentit de l’humor,
cosa que s’agraeix:
El pasado 27 de enero, recibió una
comunicación en la que le informábamos sobre una hipoteca preconcedida de hasta
177.000€ a 286 años. El dato de la duración es erróneo. Nos encantaría que
fuese nuestro cliente durante todo ese tiempo, pero a día de hoy sabemos que es
imposible, por eso, le mostramos a continuación los datos correctos.
04 de febrer 2016
la força del meu braç
.
Inspirat en una pintura d'Agustí Forner
03 de febrer 2016
Ignasi Revés a Tens un racó dalt del món
Ignasi Revés tiorna al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21 per comentar el seu nou llibre Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l'Ebre. El llibre recull les seves observacions, sensacions i, sobretot, converses amb pescadors d'aquestes terres, i ens trasmet les seves històries, amargors, passions i vivències.
També comentarem les següents novetats literàries: Quan lo pare no té pa, de Joan Vidal i Albert
Aragonès; Entre las sombras de otoño, d’Elena Peralta; Nadal Crit de Llum, de
Joan Roig i Montserrat; Les veus i la
boira, de Vicent Usó; Les
aventures del pirata Pol, de Rose
Impey
A la secció de Microliteratura i art, una obra de Hernán en H.
El programa es podrà veure en directe els dimecres 3 i 10 de febrer a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
02 de febrer 2016
Qui és qui microrelat en català
Susanna Camps ha escrit un article a la revista digital Núvol, amb el títol Qui és qui microrelat en català, i tinc el goig que m'hi hagi inclòs com "Un dels dinamitzadors del microrelat en català a l’àmbit electrònic".
La veritat és que el format breu s'adiu perfectament amb la meva manera d'expressar-me des de sempre, en tots els àmbits, però fou la meva arribada a les xarxes socials la que em va fer adonar que aquest era el meu medi ambient ideal.
La veritat és que el format breu s'adiu perfectament amb la meva manera d'expressar-me des de sempre, en tots els àmbits, però fou la meva arribada a les xarxes socials la que em va fer adonar que aquest era el meu medi ambient ideal.
01 de febrer 2016
érem innocents i invencibles
Entràrem a l’Alhambra de la mà, sense deixar que el pes de la història enlluernés les nostres passes. Nosaltres teníem també la nostra història, enamorats contra el món, segurs de nosaltres mateixos, entre riures, miràvem cara a cara el pes dels segles que Granada ens regalava, embolicats amb aire net. Res no ens feia semblar petits, i suràvem entre parets delicades, entre arabescos indesxifrables, entre la música de l’aigua que corria per a nosaltres sols; érem innocents i invencibles. El guia vestia gavardina beig i crec que duia un paraigües, aquell primer de setembre inestable, de pluja fàcil. Tenia un aspecte seriós, de tall britànic, i ens recordava a Mr. Bean, i no paràvem de riure per això. Rèiem per tot. I ens emocionaren les llegendes de princeses mores, les llàgrimes de reis destronats. Al pati dels Arrayans sortí una mica el sol, i es banyà al mirall de l’aigua: dos sols fugissers només en aparença.