Al club de lectura de Campredó, o Ser entendre les dones?

Divendres passat vaig anar al Club de lectura de la Biblioteca de Campredó per comentar El noi del costat del padrí.
No em canso de repetir el regal que representa acudir a un club de lectura per comentar un llibre, per rebre i compartir sensacions, perquè em retornin les emocions que hi vaig abocar, però filtrades, i sovint multiplicades, pels ulls dels lectors (quasi sempre lectores).
A més, normalment et serveix per a retornar a un llibre que ja té alguns anys, i recuperes sensacions molt entranyables.
Sigui quin sigui el llibre que es comenta en els diversos clubs que he assisit, els comentaris acostumen a ser similars, perquè els llibres ho són, fills tots d'una mateixa sensibilitat i interessos.
Aquest dia va tenir lloc un anècdota graciosa, quan una dona gran quan ja portàvem uns minuts parlant, va expressar que li hauria agradat preguntar a l'autor si estava casat. Ella no era conscient que jo n'era l'autor, i va dir que a la foto em trobava més jove, o va ser a l'inrevés, ara no ho recordo. La qüestió és que em volia preguntar si estava casat, perquè havia apreciat que jo comprenia les dones, que quan parlava d'elles es notava que les entenc. Aquest comentari m'afalaga, i em fa pensar, perquè no és el primer cop que m'ho comenten en un club de lectura. No sé si arribo a tant, però és cert que comparteixo amb elles certa sensibilitat i manera de veure la vida, si és que ens deixem arrossegar pels tòpics. Les dones han estat unes secundàries de la història, almenys de la història oficial, no de la real i quotidiana, i en molts casos han estat les perdedores, i aquest tipus de personatges sempre em motiven, els estimo. Per això potser m'hi sento identificat i les entenc.
Va per elles, doncs, per les dones i, sobretot, per a la meva, per la part que li toca de la meva sensibilitat i emoció.