Màscares i presències

El company Adolfo Comes avui inaugura l'exposició Màscares i presències a La Galera.
Altres cops he col·laborat literàriament amb les seves exposisions, i tot i que avui altres obligacions familiars m'inpedeixen assisitir a la inauguració, i vull ser present d'alguna manera, amb aquest poema que m'inspiren les màscares. Una abraçada, Adolfo:
.

Màscara que em disfressa i, alhora,

m’assenyala el camí.

Màscara d’ulls buida

que amaga la presència,

màscara que roba l’essència,

o la compra als encants del destí.

Màscara que enterra,

màscara que crea, que recrea.

Màscara que altera el missatge

o subratlla el mot adient.

Màscara que mostra la cara

més sincera de la falsedat.

Màscara que enganya les pors,

màscara que engoleix el plor,

màscara vista per dins

i màscara per fora.