Ja fa uns quants anys (no sé quants, perquè el
temps se’ns esmuny de les mans) li vam comprar un tamboret de plàstic verd al
nostre fill, perquè arribés a l’aixeta del lavabo i rentar-se tot solet. No és
gaire alt, tot just un pam, però és el pam que li faltava per ser més
independent. Ahir, quan vam tornar de fer uns quants tocs de pilota al parc i
ens rentàvem les mans, em va fer adonar que ja no el necessitava per a arribar
a l’aixeta. Ell estava orgullós, jo exagerava les mostres d’alegria per un nova
fase que deixem enrere. El tamboret encara està allí, al costat del lavabo; no
sé quant de temps s’hi quedarà. Per sempre al record.
El Lluc ja no salta de la taula, només llisca fins a terra amb l'ajut de les meues mans i ja hi és. Tampoc vol petons de sa mare. És adolescent.
ResponEliminaTot arriba, estimat amic. Obre bé els ulls.... :-)*