Al Forum de literatura rural

Dissabte passat, a Ulldecona, vaig assistir al Fòrum de Literatura del Món Rural, organitzat per Terra de Cruïlla, la Llibreria Serret i el Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla, amb col·laboració també de l’Ajuntament d’Ulldecona i Maestrat Viu.

En aquest enllaç podreu troba rel programa d’actes complet 

Jo vaig participar a la taula rodona final, moderada per Jordi Llavina, en companyia de Pep Coll, Joan Todó, Emigdi Subirats i Amàlia Roig.  Vam reflexionar al voltant de diverses idees, com ara l’existència real o no d’una literatura rural, els seus continguts, el seu sentit en un món on les diferències entre la vida en un poble i en una ciutat s’han llimat notòriament, sobre què converteix un llibre en literatura rural (el contingut, els personatges..., la mirada).

És difícil això de definir en què consisteix la “mirada” rural de la vida. Potser les seves pàgines viuen d’una forma més directa i propera (terrenal) les emocions? Potser la vida i la mort són més tangibles a la literatura rural? La investigació d’un cas d’assasinats en sèrie en un poble del Priorat, seria literatura rural?

Us convido que manifesteu la vostra opinió i continueu aquí el debat.

Com a punt final de la Jornada, vam fer una lectura de textos més o menys improvisada al bell i vell pati de l’Ajuntament. Ja vaig escollir unpoema de Gerard Vergés que sempre porto damunt.

I després, un dinar on continuarem el debat, les coneixences, refermarem complicitats, i (molt important) posarem la pedra de la següent trobada.

Quan es fan aquestes trobades, algú hauria de gravar les converses of the record; soviet són més interessants i profitoses.

Tornant a casa, a mitja tarda, em vaig aturar entre les gotes de pluja i els camps acolorits de primavera, per fer boniques fotos del Montsià: literatura rural en estat pur.