9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant (participants)

Una breu informació sobres els participants a la 9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, del 16 de juliol, de 2016. Més informació en aquest enllaç.

.

EMILI GIL. (La Sénia, 1969), és autor de París, una guia màgica (2016), Perfum de tenebres (2001), Misteris fascinants (2002) i La Sénia extraordinària (2015). Coedità la revista Lovecraft magazine i redactà articles a l’entorn de la tènue línia que separa el món real de l’irreal. Ha traduït a Edgar Poe, Bram Stoker, Charles Baudelaire, Lovecraft, i Arthur Conan Doyle, entre altres. S’ha capbussat en el llegendari i fets fantàstics, paranormals, dels Països Catalans i fruit d’aquestes investigacions ha publicat Catalunya encantada (2016), coescrit amb Jordi Ardanuy. Amb Tenebra guanya el Premi Ictineu 2015 a la millor novel·la fantàstica en català i ens  convida a visitar la vessant més desconeguda de l’ésser humà. A través d’un escriptor que s’endinsa al món subterrani i ocult de París, ens condueix a la recerca d’allò desconegut, impossible, potser infinit.

 .

FE FERRÉ. Neix a Barcelona i viu entre la ciutat i Cabacés, el seu poble d’arrel i cor. Metgessa de professió, comparteix la passió per l’ésser humà i la vida, amb la que sent per les arts. L’escriptura, i principalment la poesia, esdevé expressió vital i connexió de tots els seus mons.

Publica els poemaris “Alquímia d’aigua” el 2010 i “Alquímia de foc” el 2012, “En clau de lluna” el 2014. Amb “Alquímia de Paraules”, ens porta a un viatge transcendental pel viarany conductor del mot com un tot, com a esperit que es comunica i mixtura; passant per l’acció del verb, el moviment i la vida; i arribant en l’esclat del vers a esdevenir poema. Així és com la bellesa de la lletra es transforma en Essència. Així és com parla l’emotivitat i el sentir del poeta, els mots ballen per crear i els versos s’abracen per esclatar en poema.

 .

VÍCTOR AMELA. Periodista i escriptor. Nascut a Barcelona però molt lligat a la Franja  i les comarques dle Port. Conegut com a crític televisiu i per les més de 1800 entrevistes a la  Vanguardia, i també per la seva faceta de lector i escriptor. Entre altres ha rebut el premi Ondas i darrament el premi Ramon Llull per la seva nova novel·la La filla del capità groc, amb força èxit el darrer Sant Jordi.

També ha publicat les novel·les El càtar imperfecte, i Tots els meus secrets, o gairebé. A La filla del capità groc evoca la primera guerra carlina i les seves seqüeles al Maestrat . Retrata a un paisà llegendari -el tal Groc , romàntic defensor d'una causa perduda- ; conjura també a un coetani besavi Amela perquè li faci contrapunt , i amb tot això aixeca una microgeografía tan realista com mítica , la del seu poble , Forcall, i comarques veïnes, un territori tan detallat com vívid.

.

ANNA MONER. (Vila-real, 1967) és artista i llicenciada en Història de l’Art. Des de 1987, forma equip artístic amb Sebastià Carratalà.
L’any 2006, va obtenir amb La Venus i el lliri el Premi de Relats de Dones de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, certamen que ha tornat a guanyar en 2010 amb Les finestres de l’ànima. És coautora de l’obra teatral La morta enamorada.
Amb Les mans de la deixebla, la seua primera novel·la, ha guanyat el Premi Enric Valor de novel·la de la Diputació d’Alacant 2010. Amb El retorn de l’hongarès, barreja sensualitat, màgia i misteri per a bastir una novel·la d’arrels gòtiques, guanyadora del Premi de Narrativa Alfons el Magnànim. Amb interessants aspectes de la història de la ciència i de l’art en el rerefons, alternant els anys finals del segle XIX amb l’actualitat, aquest colpidor thriller endinsa el lector en una fosca investigació criminal.

 .

JOAQUIM BIENDICHO. (Tarragona) Llicenciat en Geografia i Història, és professor a l'institut Martí Franquès de Tarragona. Amb la seva primera novel·la 1937, va guanyar el Premi Pere Calders de Literatura Catalana, i amb la segona, Els embolics dels Hoover, obté el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 2010. La tercera novel·la, L’altre, fou finalista del premi Josep Pla. Una trucada comunica a Marcel Vidal que el seu amic, l’escriptor Ernest Érmer, ha obtingut un premi literari. Però Érmer, antagonista de la seva pròpia existència, va desaparèixer al nord d’Àfrica cercant un lloc on poder escriure i amb l’esperança de retrobar la Diana, la seva exdona. L’altre ens presenta amb audàcia compositiva i enginy narratiu, un joc de miralls entre els personatges a qui la recerca els portarà a extraviar la seva identitat. 

 .

JESÚS M. TIBAU. Cornudella de Montsant (1964) i tortosí per amor, fa anys que inicià un idili amb la narrativa breu, amb la qual ha publicat set reculls, l’últim No és la derrota, sinó el vent, 35 contes on planteja diverses causes que expliquin la presència d’un mitjó al carrer (ha caigut, l’han llençat, s’ha tirat?) i les possibles conseqüències (el miraran, el plegaran, sentiran indiferència?); en certa manera és un joc i un cant a la vida . Ha guanyat el premi Marian Vayreda, El Premi de Narrativa Ribera d’Ebre i l’accèssit al Premi de Novel·la Breu de Mollerussa, a més del Premi Blocs Catalunya de Literatura i el Mèrit de les Lletres Ebrenques.

 .

GERARD MARSAL. Saxofonista  resident a Rojals relacionat amb projectes creatius d’ arrel tradicional.  Beu de fonts  nombroses: el jazz nord-americà, la música clàssica europea i tradicional Indú,  flamenc, música africana... Alhora produïnt i acompanyant la dança, tant en projectes contemporànis com de fusió de danses i actualment en creacions de videodança per a ballarins d'arreu del món.

 .

ALHAZAR. Imparteix classes de Dansa del Ventre i Tribal Fusió a Reus, on ha creat el coneixement i l'afició d'aquest ball. És membre de la companyia de Illan Riviere (França ), amb la qual actua en diferents ciutats del món, i va ser guanyadora del tercer premi de Tribal Sol professional al Festival Internacional de Berlín  2011.