Mans que enyoro

A la Fira del Mercat d’Amposta, em quedo embadalit amb les mans d’un sabater que treballen. Es mouen amb saviesa i eficàcia alhora, Són mans que admiro. Em recorden les mans de mon pare, mans suades, amb clivells, mans que domaven la fusta, el ferro, la pedra, mans que aixecaven cases. Pobres maldestres mans meves, impotents per poca cosa més que teclejar algunes paraules a la recerca incansable de l’emoció. Pobres cansades mans de mon pare, que ens va deixar fa dos nadals, de nit, exhaustes, pobres mans aspres, castigades per l’esforç.

I les mans del sabater no paren, i perpetuo el seu moviment amb unes quantes fotos que, després a casa, deso en blanc i negre.