Polpa, de Jordi Masó Rahola

Polpa, de Jordi Masó Rahola.

Editorial Males Herbes, 2016
sinopsi

«La polpa era el material amb què es feia el paper que s’utilitzava per imprimir la literatura popular. El volum explora les possibilitats argumentals i formals d’aquelles novel·letes de quiosc, per anar un pas més enllà. Amb un estil elèctric tan efectiu com la ràfega d’una metralladora, i amb un humor negre sense concessions, l’autor juga amb els llocs comuns de les històries de detectius, els relats de fantasmes i els melodrames de fulletó, per subvertir-ne la lògica. Un recull que funciona com a homenatge i com a paròdia de la ficció pulp, una celebració de la naturalesa de la ficció escrita amb una simpatia infinita pels personatges».

Comentari

Ja coneixia la vessant microcontista de Jordi Masó, la passió que compartirm pels relats microbreus que difon al seu blog La bona confitura. Però en aquest recull s'aventura amb notatable èxit en relats més llargs que trobo irresisitibles, ben escrits, carregats d'ironia i originalitat, i que són capaços de divertir-me i emocionar-me alhora. Jordi cau voluntàriament en els tòpics del gènere pulp, però hi cau per a submergir-s'hi, per regirar-los, per a disseccionar-ne el funcionament amb mestria i amor. 

Només puc afegir que he xalat molt llegint-lo.