Si mai em plantejo, o em plantegen, una llista dels meus llibres preferits, sempre hi surt Don Quijote de la Mancha, tant hi fa si la llista és de 20, de 14, o de 5 llibres. Potser, fin si tot, si la llista fos d'un sol llibre, l'escollit seria aquest. El tinc a la tauleta de nit, i al llarg de la vida l'he rellegit molts cops, tot sencer, o a fragments a l'atzar. Em consta que a motla gent li fa mandra, o temor, o potser creuen que ja saben de què va, tot i no haver-lo llegit. Però no, cal viure el plaer de la seva lectura, a poc a poc, gaudint, sobretot, de les converses de Don Quijote i Sancho, de la sebva evolució, de les seves contradiccions, fantasies, bogeries i realitats.
Us deixo amb el fragment que relata la primera sortida del cavaller.
El vaig llegir complet per primera vegada l'any passat i t'he de dir que estic d'acord amb tu.
ResponEliminaÉs un llibre que durant molt de temps em feia mandra (en el meu cas per culpa d'un treball de batxillerat on vam haver de buscar i comentar tots els refranys de l'obra i que em va provocar, per pesat i llarg, un rebuig a l'obra). Però amb el temps i després d'anar llegint-ne molt bones opinions (entre elles les teves, recordo que en un dels teus posts deies que el Quixot es mereixia no només una relectura sinó fins i tot una trilectura), la mandra i el rebuig van anar deixant pas a les ganes de provar-ho i, com t'he dit, estic molt satisfet d'haver-ho fet. Va valer molt la pena i jo també la recomano, sense cap dubte.