Tossudament naturals

Que la Naturalesa és sàvia és una d’aquestes frases tòpiques que t’acostumes a escoltar de petit i que rarament poses en entredit, però si et poses a reflexionar una mica (cosa molt saludable, o no) t’adones que no és del tot certa.

Normalment s’atorga un caràcter positiu a les coses naturals, mentre que la paraula artificial es carrega de connotacions negatives. Aquesta és una visió bucòlica de la vida, però parcialment falsa.

Naturals són els arcs de Sant Martí, les flors, el cel ple d’estrelles a l’estiu o les postes de sol; però també els terratrèmols, els huracans, els meteorits i el mal de queixal.

Artificials són els residus químics, el fum dels cotxes, i les cançons de l’estiu; també el Rèquiem de Mozart, algunes pel·lícules de Woody Allen, els autorretrats de Van Gogh, i el Camí de sirga, de Moncada.

Nosaltres, els humans, no som infal·libles, i la Natura, menys encara. Ep! No és cap retret, la perfecció m’embafa i cada cop trobo més belles les imperfeccions. La Natura prova, juga, inventa, s’equivoca milions de vegades, però, gràcies a una tossudesa incansable, de tant en tant encerta. I quan encerta, és meravellosa, i perdonem tota classe d’errors que es fan invisibles als nostres ulls.

La Natura ens sedueix, ens il·lumina el rostre, ens fa sentir millors..., l’estimem. I el motiu és obvi, tot i que sovint se’ns oblida: nosaltres som natura.

Recordo l’impacte que vaig sentir en alguna classe de Ciències Naturals quan el mestre ens digué que nosaltres pertanyíem al regne animal, com els gossos, les cabres o les serps. Animals? Nosaltres? Vaig veure la mateixa sorpresa quan li vaig explicar al nostre fill. Perquè ens creiem especials, diferents, amb un pèl de sobèrbia, i certa capacitat creadora pròpia de petits déus.

S’associa la paraula artifical a tot allò creat pels humans, com si nosaltres fóssim quelcom aliè a la naturalesa, com si no en siguéssim fills, i no tenim en compte que tot allò que surti de les nostres mans, també és un fruit de la natura.

Diem que un préssec fet crèixer de pressa amb adobs químics i madurat en un magatzem no té el mateix gust que un altre madurat lentament a l’abre i al sol, com si tant l’un, com l’altre, no fossin fruit del treball de generacions i generacions de pagesos, que els han plantat, seleccionat, i modificat, de forma artificial.

La natura no és tan sàvia, ni nosaltres tan intel·ligents, ni tan malignes tampoc, com de vegades ens veiem. Ens equivoquem i som capaços de les més grans proeses, tossudament, com la natura que som.