feina feta per plaer

De tant en tant és saludable mirar enrere, observar la feina feta, i elevar l’autoestima.

I al meu blog, de feina, n’he fet amolta i me’n sento orgullós. Primer al blog, i després d’altres xarxes socials, però, sobretot, del blog. Durant quasi 10 anys he dut a terme una tasca de formigueta incansable. Vaig començar amb la sana intenció de donar a conèixer la meva tasca d’escriptor invisible, però de seguida em va venir de gust difondre la tasca dels altres. No, no és generositat, ho faig per pur plaer. Algunes dades ajuden a entendre les dimensions de tot plegat:

.

368 llibres comentats

555 difusió de novetats literàries

280 jocs literaris

350 vídeo lectures

...

I, sobretot, l’elevat i estimat nombre de persones que m’ha permès conèixer, moltes de les quals he pogut abraçar físicament . Algunes d’aquestes persones, blocaires la majoria, ja tenien llavors el cuquet de l’escriptura, ja mostraven els seus textos a la xarxa, participaven als meus jocs literaris i altres iniciatives... i, dresprés, m’ha fet content veure com guanyaven premis, com publicaven els seus primers llibres, com, fins i tot alguns, m’esmentaven a la llista d’agraïments. Sí, me’n sento orgullós, i no tinc cap dubte que haurien acabat convertint-se en escriptors/es igualment (aquesta és una ànsia imparable), perquè, de fet, ja ho eren, però m’agrada creure que els he donat un petit impuls.

.

I a això, caldria afegir-hi els més de 180 programes de televisió gravats dedicats als llibres i els quasi 100 clubs de lectura.

.

Tot plegat no em ve de nou, perquè recordo que de petit, quan estudiava l’EGB a Cornudella, feia fitxes d’escriptors que desava en una llibreta d’anelles. Aquells escriptors de les fitxes de llavors eren Bécquer, Espronceda, Machado, Quevedo, Lorca ..., i tinc la sort que els escriptors de les fitxes mentals d’ara, molts són amics i amigues.