Bon any

S’acosta un dels meus moments preferits del cicle anual: cap d’any.

De petit el vivia excitat de ser testimoni d’un moment històric que em semblava fascinant, i gaudia del privilegi d’estar despert fins tard mirant el programa televisiu estrella de l’any.

De jove, em deixava portar per una rauxa moderada acompanyat dels amics, de les nostres cançons, amb petons amb gust d’un cava que, a poc a poc, anava pujant de preu i qualitat, primer en magatzems i baixos foscos que recordo amb tendresa, i després en restaurants de poble amb caliu quasi familiar.

I des de fa vuit anys, en estricta intimitat familar, fent que cada cop costi menys mantenir despert el nostre fill, que no menja encara raïm, però que fa dels seus riures sonores campanades.

I sempre, sempre (menys un cop d’infaust record durant la mili a Melilla), esdevé un instant ple de màgia per a mi.

No m’enganyo, ja sé que es tracta d’un canvi de cicle arbitrari, i no sóc tan innocent com per fer-me indefensos propòsits. Tots els dies són bons per a iniciar nous projectes, per posar fils a les agulles, per a embastar vestits que ens quedin bé, però aquesta nit el calendari ens fa una guerxada i ens brinda una oportunitat que jo accepto de bona gana. Els dies previs preparo noves carpetes i arxius, endreço taules i papers, i miro de netejar-me de pensaments foscos. Vull tonar a ser xiquet, il·lusionar-me amb el canvi instantani de la xifra de les unitats, la més humil i senzilla de totes, la més humana.

 Bon any a tothom, i que no us manqui força per lluitar pels vostres somnis, i que les vostres realitats esdevinguin desitjos.