El nostre pitjor enemic, fragment

"No pot dormir; de vegades tem que hagi oblidat els circuits que porten fins als somnis o, millor encara, al no-res. Tancar els ulls i fer veure que es deixa endur per la foscor ja no funciona. És una tàctica malmesa per l’excés d’ús; o potser les fades de la nit, que inventà de petit a la recerca de tendresa, tenen altres prioritats: no els ho retreu.

La calor de tants dies s’enganxa al cos, en forma de suor pastosa que rellisca amb dificultat. Cada hora que passa té el poder sobrenatural d’eixamplar-se al seu gust, com un estrany monstre que et devora sense pressa, i assaboreix amb llepolia cada mossegada. El tic-tac del rellotge es fa tan insuportable que el comandant s’aixeca per aturar-lo, per evitar que el torni boig un nou pas de la minutera."
.

Fragment d' El nostre pitjor enemic, Cossetània Edicions.