La vida darrere de l'aparador, la introducció

Transcric la introducció al meu nou llibre La vida darrere de l'aparador:
.

Fa molts anys que sóc un addicte escriptor de contes. Amb la pràctica, aprens a trobar la inspiració a tot arreu, aquella petita guspira que encén la imaginació, l’excusa d’on partir per a crear una petita història: un objecte trobat a la vorera, una persona que passa al teu davant, mitja conversa que escoltes pel carrer...

Aquestes espurnes que aprens a descobrir i que després t’acostumes a caçar, les anotava en un petit bloc de notes, o en un paper, o en qualsevol lloc que em permetés salvar-les de l’oblit, per a després, a casa, donar-los forma de conte afegint-hi dosis de ficció.

Fins que t’adones que la ficció ja no és necessària, que explicar les escenes que et regala cada minut, tal com ragen, filtrades pels teus ulls i emocions, ja és suficient: i descobreixes els dietaris.

En els dietaris em deixo seduir per la vida en estat pur, per descobrir emocions en cada petit gest, en tres paraules escrites en un paper caigut al carrer. A partir de llavors, escriure i viure van més junts de la mà, són una mateixa cosa, i un verb alimenta l’altre.

Després de publicar dos dietaris, i camí del tercer, m’adono que puc gaudir d’aquest espectacle en qualsevol lloc, que desapareix el temps perdut en una sala d’espera, o mentre arriba la teva tanda al mercat. Tots aquests moments que eren de pur tràmit, es converteixen en petits tresors, en rius on pescar emocions. I se m’acudeix el projecte d’aquest llibre: escriure les meves vivències en diverses botigues de Tortosa.

N’escullo unes quantes, de tipologia diferent, per tal que la clientela i els seus objectius siguin ben variats, d’una farmàcia a una ferreteria,  d’una botiga de llaminadures a una altra d’esports. Badaré entre taulells i prestatges, escoltaré amb prudència i des de lluny converses a mitges, intuiré sensacions, recordaré dies llunyans, i intentaré convertir en paraules l’espectacle de la vida, sense rebaixes.