A Reus amb No és la derrota, sinó el vent. Literatura km 0

El 14 de març passat torno a Reus en motiu de la presentació a la capital del Baix Camp del projecte Literatura km 0 adreçat a ESO i Batxillerat de la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions.

M’acompanyen a la taula Miquel Àngel Pradilla d'Onada, i les escriptores Lurdes Malgrat, que presenta El secret de les terres roges, i Noemí Bages, amb Que s’acabin les vacances, si us plau! Jo parlo del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent.

L’acte té lloc al magnífic marc del Centre de lectura de Reus, i em fa gràcia que parlem de Literatura km 0 en un lloc que, de fet, és el meu km 0 vital, ja que vaig nèixer a l’hospital de Sant Joan.

Quan em demanen la meva biografia, sovint obvio aquest fet, però no és amb mala fe, sinó per subratllar que el meu origen és Cornudella de Montsant, i que el fet de nèixer a Reus és qüestió d’infraestuctura sanitària. De totes maneres, la meva relació amb Reus és especial, no només per fet d’haver-hi nascut, tot i que també, i, sobretot, plena d’afecte. Reus va ser el meu referent de ciutat quan era petit: hi anàvem a comprar, a veure el circ, i de més gran era escala obligada quan estudiava a Tarragona. Sovint quedàvem amb mon pare a la plaça de les Oques per a passar-nos a recollir, i la carretera que separa (o uneix) Reus i Cornudella està impregnada a la memòria del meu cos, i em servia d’escala per mesurar el món. Quan arribo a Reus noto quelcom de familiar, i em faig una juguesca: quan tardaré a veure algú de Cornudella? Aquest cop només han estat deu minuts.

Reus era, en certa manera, la capital del meu univers petit, el centre, i ara vinc al Centre de Lectura per parlar dels meus contes, de personatges senzills i humils. I en teoria ja no sóc un xiquet, i ja hi puc anar sol, sense agafar-me de la mà de ningú, o sí.