El secret de les terres roges, de Lurdes
Malgrat, és un nou llibre de la col·lecció Maremàgnum d’Onada Edicions,
adreçada a ESO i Batxillerat. Projecte de Literatura km 0 fet des del territori
del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, i per al territori, però amb vocació
universal.
La trama de la novel·la queda perfectament
definida a la seva sinopsi del llibre, que em permeto transcriure:
Sinopsi
Un món futur, regit
per unes regles inqüestionables. La
Jana , el Raül i el Tom són tres amics que habiten en indrets
molt distants del planeta i es relacionen a través de la Pantalla del Joc. La
societat ha superat els problemes del segle XXI i ha arribat a solucions que la
transformen en un cosmos just i perfecte. La vida passada, present i futura
dels tres joves està sotmesa a les directrius de les Lleis Universals. Alguna
inquietud, però, deixa empremta en els seus caràcters, de vegades nostàlgics,
de vegades rebels. Quan la Jana
els introdueix en el Joc d’El secret de les terres roges, alguna cosa comença a
canviar. Es transformen en personatges que es mouen en llibertat en un món nou
i màgic. A mesura que avancen en el Joc, les preguntes, les incerteses, les
pors i les temences es fan cada vegada més evidents. Només l’amistat que els
uneix pot conduir-los a la millor solució.
Comentari
Els lectors més veterans trobarem a la
novel·la aires d’universos lieraris i cinematogràfics coneguts, mons freds en
què el control paternalista del govern sobre la població, per al seu bé, per
supost (mode ironia), va en detriment de la llibertat, de les emocions.
El secret de les terres roges ens presenta dos mons: un de futurista
realista on viuen els protagonistes, i un altre, ja dins del Joc, on la
fantasia, la màgia i la poesia (que
l’autora no pot ni vol deixar de banda) prenen cos, i també la llibertat, i els
perills que comporta. Però jo em pregunto: en quin dels dos mons realment viuen
(en el sentit ampli del verb) els protagonistes? Aquest món que ens presenta
l’autora al llibre és un món futur, o ja està aquí?
Potser El secret de les terres roges es
convertirà per als adolescents que el lllegeixin per primera vegada en un
estímul per plantejar-se segons quines coses, en un llibre de referència que
recordin com els va marcar quan siguin adults. Ho hauran de descobrir per ells
mateixos.
Ara, em limitaré a transcriure algunes frases que
he subratllat que us ajudaran a fer-vos una idea, i de llegir-ne dos fragments.
De la primera pàgina, per exemple, aquestes
són algunes de les paraules que marquen el to: acer, ferralla, fred, silenci,
buidor, pèrdua.
“aquell impuls estricte de retrobar-se amb ell
mateix”
Les pantalles han substituït la família
Al davant, la casa de la
Nora. Les
Aquesta és la finalitat, despertar el desig de
ser ells mateixos gràcies a un Joc que els aliena. Una extraordinària
contradicció.
L’avorriment li fa tanta por com l’abús del
fred. Execepte quan juga.
La pau de l’acer.
No reconeix el món que l’envolta, com si ell i
el seu viatge fossin el seu propi somni
sota la pell tot són cendres.
Ell també voldria arrencar a córrer, fugir,
però, de què?
No busca heroïcitats, només vol destruir es
records, ell només vol oblidar qui és i qui ha estat.
Amb el temps i amb un costum poc estès a la
vida, l’afany per la lectura, havia pogut doblegar els obstacles endurint la
voluntat i posseint la direcció de la seva vida.
No eren bruixes, eren unes dones valentes que
defensaven la seva vida contra els homes i contra la guerra.
Com ho saps si tu ets real o formes part d’una
llegenda?
– Ets com un rau-rau a la consciència.
-I què et penses que fan les muses, noi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada