Ahir, dinar de premsa tradicional del grup editorial de Cossetània i Angle abans de Sant Jordi, i jo encara de la mà de la meva novel·la El nostre pitjor enemic. Ambient amable i distès aquest dia d'abril ple de llum al restaurant Quim i Quima de Tarragona, vells amics i coneguts entre els escriptors i la premsa, com Vicent Pellicer, Margarida Aritzeta i Conrad Duran, i una bona ocasió per fer-ne de nous.
M'he agafat un dia de vacances, m'he posat en mans de la Renfe, i acompanyat d'un bon llibre m'he assegut al costat del vagó on no hi tocarà el sol. De moment vaig sol, però a l'estació de L'Aldea puja una munió de jóvens i gent amb motxilles. Un home de mitjana edat em pregunta amb gestos si el seient del meu costat està lliure, i jo, amb un moviment del cap, li responc que sí; parlem el mateix idioma? Almenys ens entenem. Jo continuo llegint, ell mobileja. Al seient del darrere, una dona fa gestions immobiliàries per telèfon i pregunta si els metres de superfície són útils.
Bado per la finestra a estones, entre conte i conte de la Carme Andrade, que subratllo tremolós pel sacseig del tren.
M'arriba l'olor inconfusible de Tarragona, ciutat que estimo, records de set anys d'estudis i del que no són estudis.
I el tren s'atura amb un esbufec.
Tinc molt de temps, em conec el trajecte a la perfecció, i pujo cap a la part vella fent aturades a diverses llibreries a xafardejar.
Davant (o darrere) l'allau de novetats de Sant Jordi, un llibre vell del mes de setembre com El nostre pitjor enemic ja no ocupa el taulell de novetats, però a les llibreries de Tarragona La Capona, Adserà i La Rambla, encara es troba.
Enfilo el carrer major, fotografio coses petites que m'atruaen, i quasi em topo, també badant, amb el Conrad Duran. Junts admirem la façana de la catedral i fem cap al restaurant. A partir d'allí, reguitzell de presentacions, encaixades i petons, càmeres i micròfons que ens apunten, que ens fan protagonistes la setmana de l'any que ens toca.
Més informació a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada