Sota la pell

Sabeu aquella sensació quan un té la cama trencada , que veu gent amb cames trencades a tot arreu? Fa uns dies m’ha passat una cosa similar amb els llibres.

Sovint em pregunten si per a escriure un conte o un llibre m’he inspirat en determinat escriptor. De vegades sí, però molts cops no, ja que aquest escriptor amb qui em troben similituds, ni tan sols l’he llegit mai. Però no és estrany, perquè, de fet, tots els escritptos acabem parlant dels mateixos temes, i hi ha una mena d’influència que sura per damunt de tots nosaltres que ens acaba afectant, de forma directa o indirecta.

I tota aquest areflexió ve per una casualitat amb què he ensopegat en llegir dos llibres en poc temps, on he trobat una frase concreta que s’assembla molt al  vers que dóna nom al recull de poemes amb què vaig guanyar el premi Terra de fang: “sota la pell hi ha carn encara”.

Al llibre El secret de les terres roges, de Lurdes Malgrat, llegeixo: "sota la pell tot són cendres".

Al llibre Amics per sempre, de Lluís-Anton Baulenas, trobo: "sota la pell, al cap, al cor, només hi ha passat".

Tot sota la pell, però amb sensacions i estat d’ànims diferents.