el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Carles Duarte és el convidat aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, de Canal 21. Intentarem resumir la seva llarga trajectòria davant de diverses entitats, sempre en favor de la cultura i la llengua del nostre país obretot de tres temes, però al nostre programa comentarem, sobretot, la seva faceta com a autor, centrant-nos en els seus darrers llibres de poesia, Quadern d'albades, i Memòria de la llum, obres on es fon la paraula i la imatge.
A més, ens farem ressò de les novetats literàries: L’aventura de les
lletres ebrenques, del Grup la
Deriva; Blau marí, de
Xavier Blanch; Retrats de vi. Francesc Ferré, de Ruth Troyano; Aprenent de cavaller. Els dracs no saben nedar, de Vivian French
27 de maig de 2017.
10a edició de Litterarum i 14a Fira del llibre ebrenc, de Móra d’Ebre, i avui
participaré i viuré ambdues.
El dia comença fresc
i entelat, i de bon matí em trobo amb Albino Tena a la vora de l’Ebre. Pugem
junts riu amunt, carregats d’energia i il·lusió. Estàvem convocats a les 10 ala Sala Democràcia per preparar la
nostra participació en una nova iniciativa, el Tast-vinent, propostes
d’espectacles amb la literatur ai el vi com a fils conductors. Nosaltres
presentem Amb gust de terra, un espectace senzill i emotiu, amb lectura de
textos meus i d’altres escriptors, com ara Artur Bladé, acompanyat per la
guitarra d’Albino Tena, que també interpretarà temes seus. El tast només ha de
durar un quart d’hora. Ho tenim ben preparat per a cenyir-nos al temps; som
creatius, emocionals… però també disciplinats i professionals. I hem fet bé,
perquè quan apaguen els llums, i ens quedem aparentment sols dalt de
l’escenari, jo amb la seva música, ell amb la meva veu, perdem la noció del
temps i s’obre un parèntesi de màgia. Hem estat els primers, i podem gaudir de
la resta de propostes.
Després d’un
dinar/tertúlia a peu dret, i d’un tallat amb gel al Cafè Noisette, on s’exposen
els diversos espectacles programats durant el dia per part
dels artistes participants, vaig a la Biblioteca on gaudeixo del recital Canten Marta
Pessarrodona, de QuiEts i Miss Plumtree: una delícia que em sedueix, per la
veu, per la música, per les paraules.
Després em dirigeixo a la carpa, prop dels
llibres, on les microtertúlies amb periodistes, programadors, escriptors,
lectors, etc, s’intercalen en una dansa improvisada que enforteix aquesta família
que s’anomena literatura ebrenca.
I em toca el torn de presentar el llibre (com
els 13 anys anteriors), mitjançant una breu entrevista a través de Ràdio Móra d’Ebre, que podeu escoltar en aquest enllaç a partir del minut 16.20.
Enguany toca El nostre pitjor enemic, que torna a la comarca després de guanyar
el premi Ribera d’Ebre.
Asseguts a les cadires, tafanejant per la
carpa, molt de públic.
Quan després de tot el dia decideixo marxar, m’adono
que he signat exemplars de sis llibres diferents (contes, novel·la, dietari), i
em sento bé, i amb ganes d’escriure.
A hores d’ara encara és una incògnita amb quin
llibre vindré l’any vinent, però no m’ho penso perdre.
Podeu veure un tast del nostre espectacle Amb gust de terra, en aquest vídeo resum que han fet la revista digital La nova escena, a partir del minut 5.16:
Abans de
publicar un comentari a internet, la pantalla em pregunta si sóc un robot. No,
no ho sóc; sort que a certa edat comences a tenir clara la teva identitat.
Sempre ve de gust informar de l'aparició d'un nou segell editorial. En aquest cas, Més llibres, que inicia el seu camí amb aquests dos títols: .
El venut, Paul
Beatty
Aquesta és la
història de Dickens, una localitat empobrida del sud de Los Angeles que un dia
desapareix dels mapes per convertir-se en una barriada extrema de la
megalòpoli. I de l'esforç quixotesc de l'antiheroi negre que fa de narrador per
restablir la ciutat i el seu orgull. Pel camí, en un seguit de girs argumentals
tan surrealistes com hilarants, recuperarà la xicota de la seva joventut,
acabarà sent propietari d'un esclau i posarà en marxa un ambiciós pla per
restaurar la segregació racial que el durà de pet al Tribunal Suprem dels
Estats Units, on hi qüestionarà totes les «veritats» de la societat
nord-americana, des de la igualtat fins a la fama, passant per la paternitat o
pels restaurants xinesos.
.
Tafanejar llibreries
del món. Edició de Henry Hitchings
Els 17 textos
d'aquest recull, d'escriptors reconeguts d'arreu del món, són una celebració
col·lectiva de les llibreries com a institucions i una crida a conservar-les a
qualsevol preu. I cadascun d'ells ens parla d'una llibreria en particular, de
la cultura de llibreries d'un lloc concret del planeta o, encara, dels seus
periples com a exploradors de llibres.
Així, entre d'altres, gaudirem de les llibreries
underground d'Istanbul i de les històries d'Elif Shafak, visitarem Pequín amb
Yiyun Li, recorrerem el Bogotà de García Márquez amb Juan Gabriel Vásquez,
assistirem a una presentació d'Alaa Al Aswani al Caire en plena revolució
egípcia del 2011, menjarem mortadel·la de Bolonya amb Stefano Benni a la
llibreria antiquària Palmaverde o descobrirem en quin poblet d'Osona comprava
Jordi Puntí llibres de segona mà a pes en una botiga excavada en la roca de la
muntanya.
Amb l'excusa de la 10a edició de Litterarum, que se celebra aquests dies a Móra d'Ebre, la Institució de les Lletres Catalanes ha editat onze postals més amb frases d'autors ebrencs, entre els quals tinc l'honor de trobar-m'hi, com ja vaig explicar.
A cadascuna de les frases, hi ha una paraula remarcada d'un color diferent, i mirant-les així per damunt, m'adono que unint-les en podria sortir un poema.
I vet aquí una possible versió (en podria haver altres)
.
14a edició de la Fira del llibre ebrencs de Móra d'Ebre, i per 14è any hi seran els meus llibres.
De fet, ja hi són, com puc comprovar gràcies a les fotos de Marta Escolà, intrèpida fotògrafa, i m'esperen a què demà els faci companyia tot el dia.
Al maté, a les 11 hores, a la Sala Demcràcia, actuaré amb Albino Tena (Amb gust de terra, un petit espectacle de literatura i música al voltant del vi); i a les 18 hores presentarè El nostre pitjor enemic.
Amb ganes.
Des de fa uns dies tinc l’alegria que una de les meves frases forma
part de la col·lecció de postals de la Institució de les Lletres Catalanes. Vaig tenir
el plaer de rebre els primers exemplars de mans de Laura Borràs, la seva
directora, amb qui he coincidit ja en nombrosos actes, persona que amb les
seves parraules i la seva actitud sempre fa augmentar, si és possible, l’amor
per la literatura. A més, l’honor és doble, ja que ella en persona va escollir
la frase. Em va donar l’opció de canviar-la, però ni se’m va passar pel cap.
La frase forma part d’un dels poemes inclosos al recull Sota la pell hi ha car encara, amb què vaig
guanyar el XXII Premi Terra de fang de Deltebre el desembre de 2016.
Aquest recull de poemes van ser escrits en un període de temps molt
breu, la tardor de 2015, i seguint sempre una mateixa posada en escena: de nit,
sol davant l’ordinador, amb una música suggeridora, sovint d’Albino Tena, i
deixant-me portar, arrauxadament, per les sensacions que em suggerien les notes.
Fruit d’aquesta forma d’escriure, és el següent poema en prosa on es troba inclosa
la frase, i que ara transcric:
.
M’assec al pedrís dels dies, sense ànim d’interrompre’n el camí. Lentament
cauen les gotes de llum i es fonen sense recança mentre dibuixo, a pols, arestes
del destí que invento sobre la marxa.
No compro daus ni profecies. Cuques de llum al terra i al cel, a
infinita distància les unes de les altres, a incomparable grandària o insignificança.
La llum és llum, i jo, un dia i per sempre, vaig ser petit.
24 de maig de 2017. Avui, a Viladrich, presentació a càrrec de Montse
Castellà del llibre La literatura en un tuit, de Laura Borràs, directora de la Institució de les
Lletres Catalanes (ILC) i, sobretot, apassionada i apassionadora pels llibres.
Faig tard, perquè la meva agenda, de vegades, és incompatible amb la de
mon fill, que avui té un examen a l’Escola de Música, ell solet davant d’un
tribunal, i és la seva primera vegada, i està molt nerviós. Aprofita els
instants d’espera, repassant la lliçó, mentre jo, al seu costat, fullejo el
llibre de la Laura;
la música i la literatura són bones amigues.Quan surt de l’examen, se’l veu
atabalat, i la mestra em confirma, traient-li importància, que els nervis l’han
traït, però els avantatges de ser pare de certa edat és que et prens les coses
amb més tranquil·litat, i que saps desgranar allò que realment importa.
L’abraço i esperarem la nota sense angoixa. Ens han confirmat que el curs
vinent començarà piano, l’instrument que ara l’il·lusiona, i aquesta felicitat
res no la trenca.
Arribo tard a Viladrich, tot just quan acaba de parlar la Montse Castellà i m’assec a
última fila. Bona presència de públic. La Laura, amb la seva habitual capacitat per parlar
de literatura de forma fresca, fàcil, intel·ligent i engrescadora, explica el
procés de creació del llibre i com ha anat seleccionant, de forma subjectiva
(com ha de ser la passió pels llibres), els autors i textos que ha escollit, de
tota la història de la literatura. Subratlla la bondat de rellegir els llibres,
cosa que comparteixo, com a un veritable acte de llibertat. Llegir un llibre
pot ser fruit de l’atzar, del compromís, fins i tot de l’obligació; però una
relectura..., una relectura és una decisió presa amb tota voluntat, i la millor
manera de captar tot allò que en un primer viatge, abstrets per la trama, ens
va passar per alt.Rellegir és llegir pel pur plaer de llegir.
En acabar, una excel·lent mostra de la capacitat de seducció de Laura
Borràs, que segurament no oblidarà: Zoraida Burgos pregunta com ho ha de fer
per ser alumna seva.
Com sempre, les microtertúlies de després de l’acte, són del millor
d’aquestes trobades, on la família de lletres que no para de créixer ens trobem
i retrobem i compartim. Un exemple de l’emoció i excitació del moment és que,
qua ja estava sortint per la porta de la llibreria, algú li recorda a la Montse que es deixava....
la guitarra!
Per a cabar la jornada, un últim regal: a les portes de la furgo de la Montse, la Laura Borràs em dóna les
postals que la ILC
ha fet amb una de les meves frases. La va escolir ella personalment, i em donà
l’opció de canviar-la, però ni se’m passà pel cap alterar aquest regal. Es
tracta d’un fragment del recull de poemes Sota la pell hi ha carn encara, amb
què vaig guanyar el XXII Premi Terra de Fang de Deltebre: La llum és llum, i
jo, un dia i per sempre, vaig ser petit.
Un darrer detall petit que explico a la Laura, com a exemple de com
la poesia i la vida van de la mà. Durant la presentació, mentre escoltava
assegut a l’última fila, he agafat el seu llibre i he descobert que dins, entre
la pàgina 12 i 13, algú hi havia posat un fullet doblegat. Un avió de paper que
mon fill havia fet, per distreure’s, amb un imprès de l’Escola de Música.
Durant la passada Fira del Llibre de Vall d’Uixó
es va fer un joc visual amb la lectura conjunta d'un poema de Vicent Andrés
Estellés. Em fa il·lusió veure el resultat i trobar-hi un llibre meu. A
veure si el trobeu?
"Per l’altra vorera passen un grup de
noies sense parar de riure, tallades totes per un mateix patró; pantalons
indecentment curts, com diu sa mare, cabells llargs i lliures que s’acaronen
constantment, camisetes ajustades de colors... L’altra vorera de vegades sembla
un altre planeta. La Indira
acotxa el cap, en un gest d’humilitat heretada de generació en generació, i
aquest moviment dels ulls fa que es fixi en quelcom de color roigmig amagat rere la roda d’un cotxe, tocant a
la vorera. Quan s’acosta, s’adona que és un mitjó; un altre que està fora de
lloc. Li fa pena, i el plega."
El blog Tumateix Llibres fa 10 anys i, entre altres coses, ho celebra jugant amb aquesta endevinalla on cal relacionar sis escriptors/es amb els xiquetes i xiquetes que van ser. Jo em trobo entre ells, a veure si em reconeixeu!
De tots els pobles
que hi ha al món, els marcians decideixen visitar Vilavella de la Vall. En Queco, en Quim i
en Poliprou són els únics que sembla que comprenen la importància de la seva
visita. Estan convençuts que si els marcians no queden contents envairan el
planeta. És per això que faran tot el que puguin per preparar-los una gran
benvinguda. Tenen berenar, allotjament i, fins i tot, aeroport per a ovnis.
Però hi ha un detall que se’ls escapa…
Lurdes Malgrat ens visita aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, de Canal 21. Parlarem sobretot de tres temes. En primer lloc, de la seva tasca a l'Escola de Lletres de Tarragona, una entitat sense ànim de lucre que promou la passió per l'escriptura des del 2002 de forma gratuïta. En segon lloc, del seu poemari Senyals a la costa (Cossetània Edicions) ple de simbologia, amb referències a personatges mítics com Ulisses, i una reflexió sobre els nàufrags que tots som una mica, sobre què representa la costa i els seus senyals, sobre el viatge I per últim, de la seva novel·la juvenil, inclosa la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions, El secret de les terres roges que, en certa manera, també parla d'un viatge, de la necessitat de moviment, de conèixer-se a un mateix, una novel·la que pot captar el públic juvenil, ambientada en un possible món futur (futur?), però que aporta excuses per a reflexionar. A més, ens farem ressò de les novetats literàries: L’arquitectura de la ficció, de Vicent Usó; Delta,
de Carme Cruelles; Fill de la memòria, d’Antoni Cisteró; On la sang, de Ricard
Garcia; Tots els sonets, de William Shakespeare, traducció de Gerard Vergés
Contes, poesia,
pintures…, tot això i més són les Gosadies que ens ofereix Carme Andrade, que
porta com a encertat subtítol (per a paladars exquisits que es deixin
desafiar).
No, no és un llibre
adequat si vols evadir-te sense pensar en res, si vols endinsar-te en el
mecanisme ben encaixat de la trama d’un llibre. Però atreveix-te a entrar a
l’atmosfera subtil que ens regala l’autora, a acompanyar els personatges als
seus viatges petits i profunds (en autobús, en vaixell, en tren, a peu…), viatges
propers i sentits, als encontres i desencontres que propicia l’atzar o el
desig, a la recerca de l’amor, del record, o d’un mateix. Cada conte és una
andana, un bitllet, un seient buit al teu costat que, en qualsevol moment,
l’emoció pot ocupar, el tacte sedós d’un xal virolat, l’aigua que rellisca
d’una pell sortida de la platja, gotims de cireres, fuits dolços de tardor.
D’on vénen els
personatges? On van? Els personatges som nosaltres?
Tindré el plaer de participar a la presentació del llibre el proper 19 de maig, a les 19.30 hores, a La 2 de Viladrich, juntament amb Antònia Farré, que recitarà uns textos.
Ja fa molts anys que m’uneix un feeling
especial amb les dues Móres, la d’Ebre, i la Nova, tant una com l’altra, on hi faig activitats
literàries amb relativa freqüència i facilitat. Destaca la meva tossuda
presència a totes les edicions de la
Fira del llibre ebrenc de Móra d’Ebre (el proper dia 27, per
duplicat), però també he fet lectures de contes i versos (tant a l’una com a
l’altra), i tallers literaris (tant a l’altra com a l’una), i presentacions de
llibres (a totes dues), i he celebrat el dia mundial de la poesia (als dos
costats de riu).
El capítol més recent d’aquesta història
d’amor va tenir lloc el passat divendres. Eva Vallespí, la regidora de Cultura
de Móra la Nova,
amb una sensibilitat que la fa propera als meus textos (al seu facebook escriu:
“no em canso de repetir la lectura dels seus llibres, com quan mires un apeli
que t’agrada, diverses vegades, i sempre hi trobes una cosa nova”), em proposà
la presentació del meu llibre. Quin? li vaig preguntar, perquè darrerament n’he
publicat tres. “M’agradaria molt saber més de La vida darrere de l’aparador”,
em va respondre i sorprendre. Això em fa feliç, perquè el llibre, en portar el
nom de Tortosa al subtítol, du una sobrecàrrega d’etiqueta de “local” que no li
fa justícia i que dificulta que arribi a altres ciutats. Sé que serà impossible
d’evitar, en sóc conscient, tot i la universalitat del seu contingut, i per
això agraeixo la seva voluntat de voler-lo portar a Móra la Nova.
Aquesta primavera de maig, indecisa, ens
recorda a dies el fred de l’hivern, i per moments ens avisa de la proximitat de
l’estiu. Avui, però, la tarda és neta i lluminosa, i amb aquest ànim enfilo el
camí cap a Móra, (i el swing i el soul de Louis Armstrong i Amy Winehouse al
cotxe). I, també molt important, amb temps suficient per a anar a poc a poc,
per a entrar als pobles que la carretera ara esquiva deixant-los de costat, i
saludar els veïns que passegen, sorpresos pel pas d’un cotxe que no coneixen i
que han de mirar dos cops.
Arribo
abans d’hora a l’edifici de la
Biblioteca, i tafanejo en un tauler els dibuixos i textos amb
què l’alumnat de l’escola ha versionat els contes d’Andersen; sempre hi som a
temps d’aprendre dels mestres, els xiquets.
Dins,
ja m’esperen Paco Sanahuja, el bibliotecari, que el dia abans m’havia
entrevistat per al Cafè literari de Ràdio Móra la Nova, i Jordi Duran, que em
farà la presentació, i Marta Escolà, intrèpida reportera de La nova escena,
especialista en fotografiar concerts de música, esporàdicament events literaris,
i amb qui he compartit lloc de feina a l’Ajuntament durant sis mesos com a “assessora
multidisciplinar” . I van arribant més rostres coneguts d’aquesta família o
secta cultural ebrenca, com la regidora, Eva Vallespí, Joan Josep Duran,
president del CERE, Josep Moragrega, expresident d’Òmnium Cultural Terres de l’Ebre,
i Ferran Bladé, director territorial de Cultura, que es troben entre el
distingit públic.
Jordi
Duran fa un repàs de la meva trajectòria, subratlla també el caràcter universal
del llibre, i l’enllaça amb un fragment del llibre Les primeres descobertes,
del meu admirat Artur Bladé, ambientat en un petit comerç de Benissanet.
Per a
acabar l’acte, intento demostrar la bellesa i la poesia que atresoren les
petites coses que ens envolten, amb fotografies de petits i humils objectes que
vaig trobant pel carrer.
S'acosta una nova cita anual imprescindible: la Fira del llibre ebrenc i Litteratum,a Móra d'Ebre.
I com pràcticament en totes les edicions i seré present, i per partida doble, el proper 27 de maig.
.
Al matí, participaré amb el guitarrista Albino Tena amb una activitat que s'estrena a la fira, el Tast-VInent, on oferirem un tast de l'espectacle "Amb gust de terra", amb textos i cançons relacionades amb el món del vi. Molta il·lusió per a aquest nou projecte. Més informació al Diari de Tarragona.
.
A la sis de la tarda, dins de les tradicionals rondes de presentació, parlaré d'El nostre pitjor enemic, la novel·la amb què vaig guanyar el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre.
Dues vides, dues històries, tenen un punt de confluència i de
retrobament. El Mundi és un home solitari maltractat per les circumstàncies
difícils que li ha tocat viure. El Ricard, un adolescent orfe, viu amb el seu
avi, un vell mariner que ara treballa com a vigilant nocturn d’un parc
d’atraccions. Avi i nét conviuen en una caseta aïllada amb bones vistes al mar.
Tot i que a les nits l’avi no hi és, el Ricard no té por perquè compta amb la
companyia del Sindbad, un gos jove i fidel. La por del Ricard no ve de la
solitud ni de la nit, sinó de la imprevista arribada del Mundi, l’home que es
presenta com a antic amic de l’avi, un personatge un xic misteriós. El
nouvingut posarà el Ricard en estat d’alerta. L’avi és el seu protector, el seu
únic parent, i no vol que ningú inquieti aquest petit nucli familiar.
Un adolescent, fill d’una família jueva que
l’any 1492 va fugir de Tarragona, és designat guardià de l’anell del rei
Salomó. El Tercer Reich comença la Solució Final a Grècia i ha de fugir d’un oficial
nazi de la
Brigada Reichsleiter Rosenberg, dedicada a l’espoli d’obres
d’art. En temps estranys, cada dia és l’últim. La flama d’un incipient amor
dins del gueto de Tessalònica l’ajudarà a sobreviure.
La literatura en un tuit és
una porta d’entrada a algunes de les millors obres de la literatura universal,
un convit a llegir-les en tota la seva extensió i profunditat.
De la Bíblia a Mercè Rodoreda,
passant per Èsquil, els trobadors, Shakespeare, Flaubert o Sylvia Plath,
la història de la literatura està plena d’obres i escriptors
imprescindibles.
Dilluns passat, trobada
mensual dels diLLUMS d'arts al forn a Tortosa. Entre altres coses, vam comentar
l'article proposat per Sisco Lahosa, vaig recomanar llibres com Alex, de Pierre
Lemaitre, vaig fer una lectura, en col·laboració de Sílvia Panisello Cabrera dels sonets de Shakespeare, traduïts
per Gerard Vergés, que recentment s'han reeditat, i d'un fragment d'un lllibre
tan divertit i deliciós com Del bon humor tortosí, de Joan Moreria. Noemí Molinero ens va ensenyar els seus llibres infantils, vam parlar
de traducció, vam gaudir de l'exposició de Llangostera que aquests dies hi ha
al Forn de la Forn de La Canonja, vam fer tertúlia sobre la llengua i els
models lingüístics, de forma molt distesa i riallera, comentant expressions
ebrenques com "de matí manyana", o "a boqueta nit"
(tertúlia que ha tingut continuïtat al nostre grup de whatsapp), vam menjar,
vam beure, vam aprendre, vam compartir, vam riure....
Avui em ve de gust recordar un gran i emotiu dia, fa cinc anys, acompanyat a la guitarra per Toni Just.
Moments que justifiquen dedicar-se a això de les lletres i els sentiments.
Avui, al programa
Cafè literari, al 107.3FM Ràdio Móra laNova, han parlat de Cari Ariño de la seva última novel·la "La roda de
l'oblit", del conte infantil "Víctor i la petita Teresita", d’Ana
Grande, i del meu nou llibre “La vida darrera de l'aparador”, amb l’excuda de
la presentació que tindrà lloc dempa, dia 12 de maig, a la Biblioteca de Móra la Nova, a càrrec de Jordi
Duran.
Podeu escoltar l'entrevista en aquest enllaç, a partir del minut 18.45.
Escriure és una de les meves gràcies passions des de fa 25 anys; llegir, des de sempre; llegir en públic, un plaer que creix. I llegir en públic, acompanyat de música en directe, això ja no té nom.
He tingut la sort de poder gaudir d'aquest plaer molts cops, recitar les paraules bressolat per les notes que un músic, molt, molt a la meva vora, acarona amb precisió. Les meves emocions creixen, em deixo portar de la mà pel ritme, per l'harmonia, m'ajuda a aturar-me els segons exactes per caminar junts, per deixar que la frase faci els seu efecte, que el públic, i jo, collim els fruits sembrats a mitges.
Gràcies per la música, Toni Just, Jesús Fusté i la seva banda, David Espinós, Albino Tena, Montse Castellà, Pere Pèries, Joan Masdéu, Pedro Alférez, Nelson Poblete...
09 de maig 2017
Desarmar-se sense
condicions contra els teus llavis.
Tots els sonets, de William Shakespeare, traducció de Gerard Vergés
Adesiara Editorial, 2017
Sinopsi
Gerard Vergés va llegir intensament i assídua l’obra de William
Shakespeare des de ben jove. Amb el pas dels anys, la presència del Bard de
Stratford-upon-Avon es féu palesa a totes les facetes de la producció original
de Vergés. El llarg procés de lectura i apropiació de Shakespeare culminà amb
la publicació d’una versió integral dels 154 sonets del geni anglès, una
traducció extraordinària que s’ha imposat com un autèntic clàssic modern per la
voluntat de lectors, crítics i estudiosos, i, així mateix, ha servit d’estímul
creatiu a tots els traductors posteriors que han provat sort amb els poemes
lírics de l’autor de La tempesta. De la
mà de Vergés, podem endinsar-nos en l’abassegadora aventura de llegir els
sonets de Shakespeare amb totes les garanties en una versió brillant, dúctil,
fidel i plenament contemporània.
Demà dia 8 és el
primer dilluns de mes i, per tant, toca trobada dels diLLUMS d'Arts al forn, un
col·lectiu on no cal inscriure’s, on tothom és benvingut.
Com sempre, una
trobada oberta a tothom qui vulgui vindre, per veure si surt alguna iniciaivita
cultural interessant o, simplement, per gaudir de la companyia i la tertúlia,
acompanyades de les tapes que ens oferiran al Forn de la Canonja.
Anemu-vos, i informeu
a tothom que pugui estar interessat/a: escriptores, músics, pintores,
fotògrafs, mims, trapezistes, ceramistes, o, simplement, gent amant de la
cultura i de l'art.
Us convidem a portar
una mostra de la vostra obra per a comentar.
En la convulsa València dels inicis del segle XV, Caterina Boïl, neboda
del governador, coneix el jove Guillem de Pertusa al taller de seda que posseeix
la família del xic. Encara que ella està compromesa, naixerà entre els dos un
amor tan intens com impossible, ja que les respectives famílies pertanyen a
bàndols rivals en la lluita pel poder de la ciutat. Un inesperat crim posarà a
prova la relació de la parella en una successió de fets cap a un destí que mai
no hagueren imaginat.
Estic molt content de presentar el llibre La vida darrere de l'aparador, el proper divendres 12 de maig, a la Biblioteca de Móra la Nova.
I, entre altres coses, estic content perquè el llibre neix (en sóc conscient) amb una clara etiqueta de llibre "local", en tractar-se d'una mena de viatge per comerços de Tortosa. I no és així del tot.
Aquest viatge, ambientat en uns llocs molt concret, parlar sobretot de relacions humanes, de gestos quotidians, d'emocions universals, per la qual cosa poden interessar arreu del món.
Tot i repetir-ho mil cops, sé que serà difícil que el llibre es deslliuri d'aquesta etiqueta de "local", i per això agreixo l'interès de la regidoria de Cultura de Móra la Nova per presentar precisament aquest llibre, de la mà de Jordi Duran.
"Nanocontes, mirades, i falsos proverbis", aquest és el nom que li he posat a la propera activitat que duré a terme en un espai alternatiu, el restaurant L'Assoc, als antics banys àrabs del carrer Major de Sant Jaume de Tortosa, el proper 11 de maig a les 8 del vespre.
Una nova oportunitat per a treure a passejar els meus llibres, els meus relats breus, els nanocontes, els fragments de vida, una nova ocasió per a explicar, per a demostrar com es pot mirar d'una altra manera el món que ens envolta.
Lluís Recasens, l'Avi, és el convidat aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, de Canal 21. Parlarem de la seva llarga trajectòria com a ninotaire a revistes com el Papus o Butifarra, a diaris com El Punt o L'Avui , a a revistes digitals com Web negre, i també del seu nou llibre publicat per Amoníaco Ediciones, Hospital central. Per començar el programa, lectura d'un fragment de Camí de sirga, de Jesús Moncada. A més, ens farem ressò de les novetats literàries: Un regal per al Führer, de Francesc Valls Calçada; Marta Tena, Tots
els colors del vent; Els llops ja no viuen als boscos, de Teresa Saborit; El
poble dorment, de Rébecca Dautremer; El
gripau Estanislau, de Montse Boldú, Clara
Codina i Susanna Bacardí
Ja és una tradició que Josep Barjuan sedueixi cada cop més gent en els
seus projectes artístics amb forta arrel prioratina, i sovint amb el vi com a
element de connexió.
L’any passat for el projecte El temps (que passa), i enguany VIURE
(camins d’esperança, amb hem participat setze escriptors, la majoria vinculats
amb el Priorat: Agustí Masip, Fede Cortés, Fe Ferrer, Francesc Valls-Calçada,
Gabriel Pena-Ballester, Jesús M. Tibau, Jordi Carrió, Jordi Coca, Toni
Orensanz, Xavi Vaqué, Oriol Izquierdo, Pere Audí, Maria Mercè Roca, Pilar
Garriga, Roger Vilà i Raimond Aguiló.
Tots els textos han estat il·lustrats pel mateix Josep Barjuan amb
delicadesa; la mateixa delicadesa i professionalitat amb què ha buscat
patrocinadors, ha materialitzat el projecte en una caixa plena d’esperança, i
ha organitzat l’acte de presentació que ha tingut lloc el passat 29 d’abril, al
Castell de Falset, dins del marc de la
Fira del vi.
Entre altres coses (potser la principal), l’acte serveix per enfortir
lligams amb escriptors que quasi som de la família.
I em dirigeixo a Falset amb la seguretat de trobar calidesa, tot i
aquest final gèlid d’abril, tot i la pluja, to ti el vent que bufa dalt d’un
Castell on, en aparença, sóc el primer en arribar. Però no, una veu coneguda
que surt d’un cotxe aparcat a la vora em pregunta, divertit, si busco algú. És
el Toni Just, que ja m’ha acompanyat molts cops a la guitarra, i la seva
parella, la Laia. Són
tots dos dolços, i el seu somriure és la millor de les benvingudes; gent sana,
com sempre diu l’amic comú, Jesús Fusté.
I comença el ritual de sempre, que no cansa, l’arribada gota a gota de
participants, de petons, d’encaixades.
Entre tots parem la senzilla escenografia, fem córrer la tarima, posem
cadires, mentre el Toni, endolla cables i prova la guitarra (em quedaria mirant
hores i hores com toca, per dins i per fora, com viu la música, com xala i
somriu). Fem proves de so, i ell toca la peça que ha seleccionat per al meu
text, Amb gust de cirera als llavis; la reconec, ja l’havia triat alguna altra
vegada, i m’és tan fàcil i tan plaent, llegir acaronat per les seves cordes!
A última hora proposo un canvi; que els escriptors, que llegirem el
nostre text, no ens col·loquem a primera fila, sinó al darrere de la tarima,
com formant part junts de l’espectacle, com un tot.
I comença l’acte amb breus parlaments introductoris i protocol·laris,
de Josep Barjuan, de Carles Brull, regidor de Cultura, i de l’alcalde, que
clourà l’acte.
I llegim envoltats de la guitarra, i hi ha força gent que ens escolta
de forma respectuosa, moltíssima diria jo per a aquesta mena d’actes.
Al Priorat fem coses. Us deixo amb una improvisada gravació d'un moment de l'assaig: