Pàgines

04 de juny 2017

Els llops ja no viuen als boscos, de Teresa Saborit


XI Premi 7lletres, 2016
Pagès Editoris, 2017  
Sinopsi
La maldat que simbolitzava el llop en les versions originals dels contes clàssics ha perviscut fins als nostres dies. Els “llops” continuen sent un perill malgrat que ara rebin altres noms, malgrat que ara s'ocultin a l'escola, al carrer o en la pròpia família; malgrat que ja no visquin als boscos. Els set relats d'aquest llibre, narrats en primera persona, volen donar veu a tots aquells nens que callen quan un “llop” els ataca, que no diuen res perquè creuen que és “normal”, que s'amaguen perquè els avergonyeix la idea que algú pugui descobrir el seu malson. Deia Tolstoi que “totes les famílies felices s'assemblen, però cada família infeliç ho és a la seva manera”. Ningú no sap què s'amaga rere una porta tancada.
Comentari
El llibre m'ha impactat des del primer instant. Els contes t'amaren d'un terror blanc, en aparença. Narrats en primera persona per veus infantils, semble dolços només al principi, perquè de seguida s'intueix el drama que ensenya la seva poteta pel davall de la porta, i la nostra imaginació fa la resta, una imaginació excitada mil·limètricament, que sap tocar la nostra fibra més sensible, i ens mostra tota una galeria de llops moderns, i no tan moderns, llops que són víctimes d'ells mateixos, llops que de vegades no són conscients dels seus ullals, llops que amenacen el més valuós del nostre món: els xiquets.
Molt recomanable. Us deixo amb la lectura d'un fragment:

1 comentari:

  1. Moltes gràcies Jesús per la ressenya i aquesta fantàstica lectura en veu alta. M'alegro que la la lectura d'"Els llops ja no viuen als boscos" t'hagi resultat interessant ;)

    ResponElimina