Poesia per a astronautes

Dilluns passat vaig participar al programa Gravetat Zero, de Catalunya Ràdio, conduït per Ernest Macià, concretament a la secció Poesia per a astronautes.

Vaig llegir alguns nonopoemes i nancontes, que considero poètics, i l'Ernest Macià, a més d'un poema seu amb una olivera de protagonista, va llegir un dels meus poemes inclosos al llibre A la barana dels teus dits, amb les vinyes del Priorat de fons.

Fou una estona amable i divertida, i s'agraeixen els programes que presenten d'una manera fresca la poesia.

A la sala d'espera vaig coincidir amb Juan Manuel Guillamon, de la gelateria la Trufa i amb la cantant Paula Valls.

Per aquelles coincidències de la vida, un dels nanocontes que tenia preparats parla de gelats, i La trufa es troba molt a prop de la parada d'autobusos de la HIFE, al carrer Numància. No deixo passar aquestes guerxades que em regala el destí. Després del programa visito la gelateria, i comprovo que el Joan Manuel ja ha posat a le sprestatgeries la postal de la ILC que li havia regalat abans. I li proposo una col·laboració dolça.

A la Paula, ques és quasi una nena, quasi sense el quasi, no l'havia reconeguda, i això que l'hem escoltat molts cops al cotxe amb el disc de la Marató. A partir d'ara l'escoltaré amb uns altres ulls, de complicitat.

Me'n torno, doncs, amb bon ànim cap a Tortosa.

Des de l'autobús veig aquesta petita escena. Una parella ja gran caminen darrere una noia, suposo que sa filla. L'home assenyala el cul de la noia i, acte seguit, la dona li espolsa alguna cosa. 

Prudència, o és que cadascú té els rols ben assignats?

Podeu escoltar el programa en aquest enllaç. Jo surto a partir del minut 49.