Cendres a Estós, d’Andreu Subirats
Labreu edicions, 2017
Sinopsi
Cendres a Estós és un llibre que parla de
l’amistat i del dolor que provoca la pèrdua de l’amic i la desesperació de la
mort. Després d’un obligat silenci i una paràlisi gairebé irreversible del
llenguatge, les idees de l’ànima renaixen en forma de poemes pouats en les regions
més fondes del sentiment i la raó. Aquesta elegia catàrtica sembla dictada per
una força més alta i pregona que, fins i tot, desdibuixa l’estil i la persona
de Subirats i mostra, gairebé, un natros poètic, que impregna els versos d’una
veu coral i clàssica, en el sentit més literal de la paraula, tal com se’ns
mostra en la tragèdia grega. El llibre està dedicat a Felipe
Osanz Sanz (Vinaròs 1968-2012), hel·lenista de formació, director de
cinema, traductor i amic de l’autor. Cendres a Estós va
precedit per l’Elegia de Vinaròs, un sentit plany i una profunda reflexió, en
forma d’hexàmetre vernacle, sobre la memòria i l’amistat, el temps i l’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada