Mama Brou, de Maria Josep Ginovart

Mama Brou, de Maria Josep Ginovart

Mamà Brou és un conte amb tendre contingut eròtic. Narra la història d’un diumenge en particular dels dos únics protagonistes: els Brou, una parella heterosexual de mitjana edat.

La generositat de l’amor dels Brou és evident. El senyor Brou veu a la seva dona com un pou de virtuts.

Assedegat d’amor no dubta en llençar-s’hi a beure.

El rerefons filosòfic que impera en tot el traçat, desemboca en un sorprenent gir final.

Mamà Brou, darrere la seva aparença eròtica, traspua pura innocència i el desig ferm tant de mostrar que de vegades et menjaries l’estimat d’amor, com també d’alleugerir el sentiment de pèrdua quan l’ ésser estimat ens deixa. Qui, amb la mort de l’estimat, no queda prenyat d’amor? 

L’estat famolenc dels Brou, no té res a veure amb l’aspecte grassonet de les seves figures. Els Brou moren d’amor l’un per l’altre, i el seu desig traspassa tots els límits.

 Rafael Haro (tret del discurs de presentació del conte el passat 6 d’octubre a la biblioteca d’Amposta)

El senyor i la senyora Brou es prefereixen a qualsevol altra cosa humana o divina. En tenen prou amb ells mateixos, es gaudeixen absolutament en cada mirada, en cada carícia. S’estimen tant, es desitgen tant... que l’anhel de ser un en l’altre, aquell ideal de fer-ne un de dos en un fondre’s inesgotable, inextingible es dóna, es fa, s’aconsegueix!