Amb No és la derrota, sinó el vent, a L'Ametlla de Mar

1 de febrer de 2018. Visita a l’Institut Mare de Déu de la Candelera, de L’Ametlla de Mar, dins del programa Autors a les aules, per comentar el meu recull de relats No és la derrota, sinóel vent (Onada Edicions). El cel amenaça amb ploure, però és una amenaça sense mala fe, i sense gaire aigua. A la ràdio del cotxe, tertúlia sobre una obra dramàtica, en sentit literal (no, no estan parlant del país). Arribo a l’Institut a l’horari previst, i la N-340 no m’ha donat cap ensurt. Em rep la professora que ha coordinat l’activitat, Pilar Casanova, i m’acompanya al gimnàs, on trindrà lloc la xerrada (així m’agrada, la cultura envaint els espais esportius!).

Van arribant els tres grups de 1r d’ESO que han llegit el llibre. Com és habitual, alguns em saluden, somrients, bellugadissos, i ja s’acosten a fer-me alguna pregunta (a comprovar si sóc de carn i ossos?), mentre altres es mantenen distants, com si tot plegat no anés amb ells.

Després dels agraïments, començo explicant els meus dos principals objectius de les meves visites a les escoles: demostrar que qualsevol persona, per petita i humil que sigui, pot esdevenir escriptor,  i que tenim arguments per a escriure al nostre abast, al nostre dia a dia més quotidià, proper i senzill, com ara un mitjó caigut a la vorera d’un carrer.

Aquesta és, en gran part, la motiviació per a escriure No és la derrota, sinó el vent: demostrar que hi ha emoció ben a al vora, si saps mirar-la, si t’hi esforces una mica.

Després, bateria de preguntes, on de seguida detecto qui té interès en la matèria, qui amaga un possible escriptor al seu cos en estat de crèixer. Moltes preguntes són habituals, i es curiós comprovar com en aquesta edat els interessen coses molt pràctiques i mesurables en dades, i també, sempre, alguna pregunta força interessant, que mai et farien a cap altre lloc. Una en concret, els dic que la faré extensiva als escriptors que conec:

“Si poguessis tornar al passat, quan tu eres petit, quin consell et donaries?”

Quan em pregunten per què m’agrada anar a les escoles a parlar amb els alumnes, contesto que per a aprendre.