Amb El calaix dels vols perduts a Barcelona

Ahir, segueixo amb el el meu petit tour de presentacions d'El calaix dels vols perduts, aquest cop a La casa del llibre de Barcelona.
Després d'aprofitar el dur seient d'antic tren de rodalies que el nostre amable servei ferroviari reserva per al trajecte de més de dos hores a Tortosa, i que et dificulta la tasca d'adormir-te, després d'estar tot aquest temps badant i llegint (dues tasques prèvies imprescindibles per a un escriptor), arribo a l'estació de Gràcia segons l'horari previst.
Només baixar, un noi em saluda: que et vagi bé la presentació!
Què? Com? Ja soc famós?
No, només conegudet a les xarxes, i aquest noi, tot i la seva edat, ja és un vell amic blocaire, el Coro.
Faig cap a la llibreria, perquè tampoc em sobra tant de temps, i m'assec a la zona de presentacions, per a esperar que vagin venint els assistents, i poder-los anar saludant un a un, una a  una, perquè aquest és una de les principals motivacions de vindre a presentar el llibre a la capital, poder saludar part d'aquesta cada cop més extensa i estimada col·lecció d'amics i amigues de lletres: Sílvia Jané, Cristina Company, Pilar Garriga i el seu marit Albert, Montserrat Espallargas, Amàlia Roig, i altres seguidores de facebook i instagram que han volgut desvirtualitzar-se i, potser, aquest pesat que no para de penjar frases inacabades a les xarxes.
I Jordi Cantavella, amb qui ja he col·laborat en diverses actuacions, algunes d'elles molt propereres a la barra d'un bar, totes elles literàries, evidentment.
Un goig, vaja. Gràcies a tothom.