Aquell accent de França, ma liberté

Problemes físics em porten a fer rehabilitació. Durant uns dies coincideixo amb un noi que està de pràctiques, molt amable i atent. Tot i els esforços per parlar castellà i entendre el català, es nota per l’accent que és de França; de Marsella, per ser més concret.

Quan feia primària, aquells anys a Cornudella, estudiàvem francès com a llengua extranjera, no teníem elecció, i així vaig seguir, per inèrcia, durant el Batxillerat. Són coses d’aquesta generació que hem viscut i vivim a cavall de dos segles. Escoltar parlar en francès em retorna a aquella època i, tot i que fa molts anys que no l’he practicat, de seguida em venen a la memòria les paraules, la pronunciació d’aquella mestra, alguna cançó de Moustaqui que dus gravada a l’inconscient. M’agrada escoltar parlar francès, el seu amor a la llibertat, el seu respecte a la cultura, i una llengua que enlloc del nostre noranta diu quatre vingt dix,  mereix tot el meu respecte i admiració.