-Mentre
parlen de natros, no ho fan de ningú més. Sempre hi ha qui paga lo pato. Mira,
bon profit els hi faci!
La
menestrala, de Francesca Aliern
Dins meu hi ha un silenci tan fort com una
multitud que xiscla enmig d’un cercle de policia.
Eren ells, de Carles Rebassa
.
.
Sota la pell, al
cap, al cor, només hi ha passat.
Amics per sempre, de
Lluís-Anton Baulenas
Simmac li va ensenyar des de ben petita que la
vida era difícil, que no podies aturar-te a contemplar-la sense sortir-ne
esquitxat.
Etheria , de Coia Valls
No demano poder moure els
camins d’un món ja prou inestable. Ser-ne, simplement, l’etern espectador.
Tardets, d’Agustí Clua
No és moment de furgar, les llàgrimes sempre
estan al fons dels ulls.
Xarxa prima, d’Amàlia Roig,
Mirar no és un esforç, és el plaer de veure.
A pel per l’Alt Maestrat, de Josep Maria Espinàs
La memòria i la imaginació són dos talls d'un ganivet
ben esmolat. I qualsevol dels dos, també som nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada