Cites literàries

I s'escaurà que, essent presoner teu,
teu seré i teu serà tot el que és meu.
Sonets de William Shakespeare. Traducció de Gerard Vergés

 .

Una generació d'invictes que lluny del victimisme estèril, no es van mostrar mai abatuts , pel fet que mai van considerar que haguessin perdut la guerra. Es van proposar fer renéixer la cultura catalana des d'aquesta actitud guanyadora.

El cavaller Floïd, de Genís Sinca.

 .

Recordeu que quant més ens odiïn els feixistes, més segurs hem d'estar de la justícia de la nostra causa.

Vida i destí, de Vasili Grossman

 .

I així va ser com els silencis van tornar a pujar parets a casa Gargori, com abans... De nou, la casa s'omplia de parets que expel·lien la fredor pròpia dels silencis molestos.

A passes comptades, de Valer Gisbert

 .

Grans de sorra, incalculables, amuntegant-se fins a convertir-se en sediments, i després en roca.

Una educació, de Tara Westover

 .

El poeta naix però també es pot suïcidar pels ulls.

El temps no vol quedar penjat, de Manuel Alonso i Català

 .

Els records passen

com escamots que lluiten

Contra la posta.

Delta, de  Carme Cruelles

.

Endinsem-nos en l'amargor, la lenta

mandíbula que ens corca indiferent.

El fàstic que us cega, de Joan Todó

.

I un altre tu

s'entesta, nu,

a bategar.

A quatre mans, de Carles Duarte