La mar semblava irreal,
de tan neta i plana. De tant en tant saltaven quatre o cinc peixets voladors.
Les gotetes que deixaven anar s’irisaven, pluja minúscula.
Viatge a l’esperança,
d’Artur Bladé i Desumvila
Som insolidaris en la
victòria i en la desfeta (en la desfeta sobretot, ja que fatalment esmicola i
divideix.
L’exiliada, d’Artur Bladé
i Desumvila
Pobleu dels vostres vides
de versos fugissers,
els cementiris de
paraules
no mereixen tanta glòria.
Els versos inicials, de
Miquel Reverté
No m’encetis massa de
pressa
que puc quedar clivellat
pertot arreu.
Kalenda d’hivern, de
Raimond Aguiló
Du un gotet de vi pinçat
amb els dits tal com una aranya duria una mosca que ha atrapat a la teranyina.
Besòs Mar, de Lluís Bosch
Cansada de besar la teva
absència, dibuixo caragols de colors que t'arribaran per la mateixa finestra
que jo. I gairebé diria que plou a totes les estacions.
Passions mínimes, de Bel
Olid
Li semblava que, si
sabien llegir llibres, també sabrien llegir persones.
El metge i un gos
d’atura, d’Inès Vidal Farré
És molt difícil assumir
l’esperança de viure si qualsevol record o objecte antic no aporta més que
nostàlgia.
Un sol de veritat,
d’Agustí Clua
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada