Versos contra la violència, a Vilafranca del Penedès

Divendres passat, 16 de novembre, nou acte de Versos contra la violència, aquest cop a Vilafranca del Penedès, convidats i coordinats per Santi Borrell i dins de les tertúlies que organitza Òmnium Cultural sota el nom de Poesia i República.

Hi acudim amb l’entusiasme habitual gent de les Terres de l’Ebre, i d’arreu que ens anem afegint a aquest col·lectiu que suma, que creix, que pretén reivindicar el nostre tarannà pacífic.

Tots els actes en què hem participat han estat diferents, perquè són diferents els espais, la gent que els coordina i el moment. Aquest cop les lectures de poemes inclosos al llibre editat per Onada Edicions, o d’altres, es combinen amb la tertúlia i comentaris dels assistents o dels mateixos participants, de vegades amb punts de vista diferents, i sempre amb aquest esperit tan català de debatre-ho tot. El resultat és un acte molt interessant, enriquidor i també emotiu, on participem, Ricardo Gascon, Jesús M. Tibau, Anna Maria Franco, Pilar Garriga, Mònica de Dalmau, Xavier Aragó, Àngel Martí, Montse Pallarès, Mercè Quiles, Santi Borrell, Jordi Ribas i Lluís Martín Santos.

Després, acudim a la plaça de la Vila on cada dia, cada dia, cada dia, els Músics per la llibertat interpreten diverses cançons per a exigir la llibertat dels presos polítics, i on es fa notar la nostra presència amb la lectura, per part de Mònica de Dalmau, del poema del llibre de Montse Boldú.

La llum dels carrers vells de la vila ho omplen tot de color groc, i les fulles dels arbres que cauen.

Després, anem a la seu d’Òmnium Cultural, vora el refugi de les restes d’una antiga muralla. De fet, n’estaríem a la part de fora, però ens hi sentim a dins. L'espai es diu Muriel Casals i el presideix una imatge de Jordi Cuixart. Ens han preparat un pica-pica dolç i salt, i ens obsequien amb cava i, sobretot, ens regalen la seva amistat i agraïment mutus. Acabem amb bon ànim recitant algun poema i, fins i tot, cantant alguna jota.

Tornem cap al sud ben entrada la nit, potser cansats, però amb les bateries ben carregades d’emocions.
Més imatges en aquest enllaç.