Només
subsistia un record palpable com les cendres d'una ala de papallona cremada a
l'incendi d'un bosc
El
primer home, d’Albert Camus
L'instint dels vius és
viure i ell havia vist vells i velles de decrepitud extrema plens de dolors i
privats de moviment però agraint cada matí el solet d'hivern
Purgatori, de Joan F.
Mira
Res més bell al món que
la seva cabellera negra i la pell blanca destacant sobre aquell color porpra
quan, amb una resta de pudor, Emma creuava els braços despullats amagant-se el
rostre entre les mans.
Madame Bovary, de Gustave
Flaubert
Sota la flassada que vaig
estendre per a la Lo cruixien lleument les flors seques. Venus va passar.
Lolita, de Vladimir
Nabokov
El
món no anirà bé mentre hi hagi tants estrangers…. El que més m’irrita és pensar
que jo també sóc estranger.
Incerta
glòria, de Joan Sales
L'agulla dels segons
retalla el temps a rodanxes, com una guillotina.
Infecció, de Sergi Pàmies
La
memòria li havia fugit del cap sense soroll, com el fum d'un cigarret davant
d'una finestra oberta
La
salvatge, d’Isabel Clara Simó
Em sentia tan maldestre.
No sabia com arribar a ell, on trobar-lo... És tan misteriós el país de les
llàgrimes!
Elpetit príncep,
d’Antoine de Saint-Exupéry
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada