Cites literàries

Els números primers són com la vida. Són molt lògics, però no hi ha manera de saber com funcionen, encara que passis tot el temps pensant en ells.

El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon

 .

M’alleuja molt saber que l’univers és definitivament inexplicable. Començava a pensar que era culpa meva.

Pura anarquia, de Woody Allen

 .

Tant ells com nosaltres hem comès barbaritats! La supressió de l’home per l’home ha estat la consigna brutal i salvatge! Ni ells ni nosaltres ens hem recordat que tots som germans i ens hem tractat pitjor que a enemics!

Destins, de Joan Cid i Mulet

 .

Després, tota la tristesa va venir a fer-li companyia, i es presentava cada dia vestida d’una manera diferent, i la tocava amb les mans glaçades, sempre per sorpresa, i la deixava exhausta a qualsevol racó, i li tallava la respiració, i li feia tremolar les cames en creuar els carrers.

Arran de l’Ebre, de Cinta Arasa

 .

Era un noi ben normal i corrent, potser massa normal i corrent per a ser feliç. Potser per això va ser fàcil que la mar l’embogís

Mitja dotzena d’ous, de Jordi Pijoan

 .

L’art és una mentida que ens apropa perillosamertn a la veritat.

El retorn de l’hongarès. d’Anna Moner

 .

Semblava (el delta de l’Ebre) que en qualsevol moment s’havia d’esqueixar del continent i començar a derivar perillosament fins a ser engolit pel mar i desaparèixer com una fina làmina de mantega sobre una paella calenta.

Melodia d’una absència, de Joan Roca Navarro