Cites literàries

Ni temps d’escriure ni llegir;

ni temps de viure ni morir,

dins la dèria del viure.

Ressec el llavi de dèria, de Roc Llop i Convalia

 .

I era aquesta energia moral la que anava fabricant el miracle de matar dies, mentre la mort no m’arribés.

Contes negres del Danubi, de Roc Llop i Convalia

 .

 Aquesta sensació incòmoda de temps que no avança. Com un bon grapat dels dies que hem viscut els vells, vaja, inútil del principi al final.

L’últim port, de Joan Reblagiato

 .

Quan ens hi posem tots a una, no hi ha qui ens aturi, ni que sigui per empaitar una pastanaga de mala digestió.

L'últim escrivent, de Silvia Jané

 .

 Saber què vols quan el temps s’aproxima,

una veritat pactada, un desig

de sol sensual de migdia, un afany

obstinat de música que embolcalla.

Si no et tinc, de Joan-Elies Adell

 .

Hi ha una aigua que batega

dins cada fulla seca

que encatifa el breu marge

de les hores que comptes.

El imperis implícits, d’Antoni Casals i Pascual