Camí de margarides, de Fe Ferré

Camí de margarides, de Fe Ferré

Sinopsi

Camí de Margarides és la història d’un adéu i d’un retorn. Un diàleg entre la vida i la mort. Un relat d’una retrobada.

El camí, com a símbol del nostre trànsit per la vida,  ens ofereix un constant diàleg amb el nostre ésser: Avançar, caure, retrocedir, ensopegar, aturar-se, dubtar  i tornar a caminar.  I tot allò que ens hi trobem, creuem, trepitgem, sentim; ens converteix a nosaltres mateixos en camí. A estones vianants, d’altres emigrants, viatgers de pas, comencem a viure quan sabem que el camí més llarg, preciós i apassionant és aquell que condueix a nosaltres mateixos.

Aquest poemari és un camí en ell mateix. Una expressió íntima i nua  de retorn a la pròpia essència, a allò que val, al Ser. 

En un d’aquells revolts de camí en què t’adones de que és vital el retorn a casa, al jo, a les arrels, a abraçar l’Infant que ets, a reconèixer-te en el mirall  amb les teves llums i ombres, et trobes caminant amb tots els teus sentits  pels records, les  memòries i les preguntes no resoltes. T’adones de com de fugaç  és l’existència, mentre aprens a valorar l’instant present. Questions vitals com la malaltia terminal, la pèrdua de memòria, el patiment físic, la cura, la reconciliació,  la mort d’un ésser estimat ( la mare, Margarita ) ; remouen més encara tot aquest caminar. El buit, el diàleg íntim amb la mateixa transcendència, acompanya l’enrenou de moure, retrobar, buidar, tots els objectes materials tan plens d’ànima; i la casa buida esdevé símbol de renovació i renaixement.

Camí de Margarides és una abraçada. Una carícia. Un tornar a la matriu. Un aprendre de la Mort allò que ens vol dir la Vida.